Davant el mínim rendiment econòmic que ofereixen els bancs, cada vegada més gent, sobretot millennials, ha trobat dues formes ràpides de fer diners. Una és obrir un compte a Only Fans, una espècie d’Instagram porno. Ara que, si tens un punt de pudor, és més fàcil optar per explorar l’altra via, les criptomonedes.

És un rum-rum que cada vegada sona més fort. Un tema que costa de veure als mitjans d’informació convencionals, però que des de fa un parell d’anys ja és el centre de les converses entre cunyats a moltes reunions familiars. «Fes-me cas, compra shiba, que va barata, i no et venguis els bitcoins, que a final d’any pujaran». «I ethereum, què tal?». «Diuen que també». Els humans tenim la virtut de convertir-nos en experts en tota mena de temes en un tancar i obrir d’ulls. En qüestió de dies som epidemiòlegs, vulcanòlegs o, com en el cas que ens ocupa, traders de criptos.

Imagina’t per un moment que tu i jo som cunyats i em llances la pregunta del milió: invertir en criptomonedes, sí o no? La resposta és un sí, amb no un sinó molts matisos. I t’ho intentaré resumir en aquestes línies breument, amb la mateixa brevetat que hi he experimentat. Si Elon Musk ho fa i Ana Botín s’ho planteja, per què tu no?

El món de les criptomonedes, diuen els qui el defensen, és transparent, tot queda registrat. Però en realitat és opac. No hi ha cap organisme regulador que controli i hi posi límits i els creadors de moltes de les criptomonedes existents són desconeguts. Si t’equivoques o t’enganyen, no hi ha cap telèfon per demanar ajuda o reclamar. A més, ara per ara es tracta d’un mercat basat en l’oferta i la demanda, i poca cosa més. Va a l’alça perquè els actius són limitats i cada vegada més inversors en volen. Això sí, amb sacsejades fortes que tant et poden fer guanyar un 80% en una setmana com perdre’n un 30% en qüestió d’hores.

Entrar al món de bitcoin o ethereum és tan fàcil com descarregar una aplicació exchange tipus Binance, registrar-se, posar la targeta de crèdit i començar a invertir. A partir d’aquí, els experts proposen prendre-s’ho com un joc, posar-hi una petita quantitat de diners i anar investigant, fent proves i aprenent. Però mai jugar-s’hi els estalvis ni invertir més del que s’està disposat a perdre. Si a final de mes arribes just, planteja’t estalviar en lloc de jugar a la loteria de les criptomonedes. Com en el joc i en les apostes, les criptos et poden dur directe a la consulta de Dominica Díez, cap de la unitat de joc psicològic i addiccions d’Althaia.