L’interès per intentar conèixer millor el concepte i o definició de la paraula percepció m’ha portat a consultar diccionaris, Viccionari i Viquipèdia i, heus aquí, he aconseguit definicions diverses, unes integrant conceptes més generals i altres de molt tècniques. En principi, podríem estar d’acord en el fet que la Percepció és un procés mental individual, en què cadascú, a partir dels estímuls rebuts pels sentits, els interpreta i els dona un significat. Vaja, que estem a mercè del que sentin la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte, un total de 5 factors que influeixen a enviar senyals. Massa o massa pocs? Fins aquí sembla un procés objectiu, d’ara endavant la subjectivitat pren força, com interpreta les diverses percepcions, el nostre cervell? D’una visió d’un paisatge o d’una persona de la qual no tinguem un bon record, la percepció serà poc agradable, i a l’inrevés en situació contrària, d’un bon record.
I aquí comença el garbuix! Davant de la mateixa situació les interpretacions personals seran tantes com individus. M’hi ha fet badar l’asseveració feta fa pocs dies del jugador del Barça Gerard Piqué, quan en un acte va afirmar que sentia enveja de Madrid, i que li agradaria que Barcelona, suposo que es referia a la ciutat, estigués al seu nivell, de Madrid.
Ja hi som! Tot preparat perquè uns l’aplaudissin per la seva asseveració, altres que pensaven el mateix no ho deien en veu alta, no fos cas que fossin declarats traïdors, altres amb rèpliques en contra en veu alta i també, els que no opinaven el mateix però restaven muts.
Quines percepcions pot haver tingut, el jugador-empresari, per tal de fer l’esmentada afirmació; sense entrar en si l’asseveració és certa o no, les seves raons tindrà; quin nivell de relacions socials manté i amb qui es relaciona? Segurament amb sectors esportius, altres empresarials i dins d’aquests en quin àmbit, l’hoteler, restauració, industrial, màrqueting, innovació, per no esmentar tot el sector cultural i el de l’oci.
Tornem a allò que hem dit en altres Badant, podem observar la conducta, i les expressions orals formen part de la conducta. Som capaços de digerir tot l’ampli ventall informació que rebem escrita, pels mitjans de comunicació, de les diverses xarxes digital, de les relacions personals que tenim, fer una bona digestió i expressar bé allò que volem dir?, malgrat la múltiple i, moltes vegades, excessiva informació continuem sent esclaus de les limitacions sensorials que, al cap del dia, rebem. Responem en funció, només, de la informació rebuda i de les interpretacions personals. Existeix la dificultat de respondre en funció de tota la informació disponible. Podríem embolicar la troca si hi afegim els conceptes de la Veritat i de la Raó, antagònics de vegades.
El fet de badar en l’exemple posat m’ha evitat pensar en les similituds entre les ciutats de Vic i de Manresa, per aquest ordre, si us plau, per fer-ho més entenedor. Moltes gràcies, Gerard Piqué. No es podria dir més clar, o només és una percepció?
