Amb la festivitat de Crist Rei, que avui celebrem, es tanca l’any litúrgic, per donar pas, el proper diumenge, al temps d’Advent.

El passatge de l’evangeli de Joan que comentem se situa al pretori, el palau del prefecte Ponç Pilat a Jerusalem. Les autoritats religioses jueves van portar Jesús al seu davant, amb l’acusació que era un perill per a l’emperador. Llavors Pilat va dirigir-se a Jesús i li va dir: «Tu ets el rei dels jueus?... Jesús contestà: El meu regne no és d’aquest món; si el meu regne hagués estat d’aquest món, els meus homes prou haurien lluitat perquè jo no fos lliurat als jueus; però, de fet, el meu regne no és pas d’aquí. Per tant, tu ets rei?, li digué Pilat. Tu mateix ho dius: soc rei, respongué Jesús».

Ara bé, la reialesa de què parla Jesús és molt diferent i està oposada al concepte de poder de les monarquies i no té res a veure amb cap sistema injust d’aquest món, ans tot al contrari. Jesús no pretenia ocupar el tron d’Israel, ni qüestionar el poder imperial romà. No es recolzava en les estratègies polítiques, ni en la força.

En aquest diàleg que mantenen, Jesús afegeix: «Jo per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat; tot aquell que és de la veritat escolta la meva veu». I la veritat, en boca de Jesús, és Déu mateix. La seva reialesa prové de l’amor de Déu envers un món, que vol més humà i en el qual desitjaria que es respectessin els drets i la dignitat de les persones. En aquest sentit, la reialesa de Jesús sí que podia ser un perill, perquè minava les bases d’un ordre injust.

Per altra part, l’adveniment del Regne de Déu que Jesús predicava topava amb les expectatives de la jerarquia jueva. Com diu el papa Francesc, «Jesús hagué de lluitar contra una concepció triomfalista de la intervenció de Déu, prepotent i marginadora, perquè Déu era rei només d’uns quants i en el seu nom s’excloïen pobres i marginats. Déu rei, sí, però per a tots».

Celebrar la solemnitat de Crist Rei ens recorda que continuem sent cridats a acceptar la senyoria de Jesús, que vingué a fer-se servidor i no a ser servit. És un toc d’alerta que no lliurem les nostres vides a l’ànsia de poder, a l’ambició, a l’aparença social, que massa sovint nia i corca la nostra societat.

És un convit a formar part del Regne de Déu, proposat per Jesús amb el seu testimoniatge i exemple de vida.