Ja ho vam dir fa tres edicions i ho refermem, separar el lliurament dels premis Lacetània (coordinats per Òmnium Bages-Moianès amb set entitats i institucions més, entre les quals aquest diari) de l’atorgament del Bages de Cultura –que rebrà l’artista i gestora Roser Oduber divendres que ve– va ser el millor favor que se li podia fer a uns guardons esgotats per dotar-los novament de visibilitat i, sobretot, per potenciar-los com uns reconeixements que posen a l’aparador el talent creatiu i de recerca del territori. Però és evident que només amb una gala de lliurament no n’hi hauria hagut prou; el gran canvi va ser incentivar la participació de noves entitats per promoure nous premis, de teatre, de cinema, de circ, de música. Els dos últims lliuraments, el darrer divendres, dels Lacetània de la Cultura i les Arts s’han hagut d’afrontar amb una pandèmia i amb la baixa dels premis de circ, promoguts per la Crica per culpa, precisament, de la covid, però amb la incorporació del premi de música, a càrrec de Litel.cat. El camí dels Lacetània passa, ara, per consolidar els premis actuals, recuperar els perduts i detectar si és possible incorporar-ne de nous. I, sobretot, no deixar-los esllanguir.
