Ara que està tant de moda la Ronda Moreta de Berga, de fet el nom correcte és del Rector Moreta (1780-1854), cal recordar qui fou aquest important personatge de la història de Berga. Malgrat que a aquest carrer molta gent sempre l’anomena, encara avui, la Canya. Per saber coses de la història de Berga recomano sempre llegir els llibres de Jacinto Vilardaga, com el de les Efemérides Bergadanas, editat a Manresa l’any 1919. Vilardaga diu que l’any 1840, quan va entrar a Berga el general Espartero, el general Cabrera amb els seus carlins havien fugit cap a França «quedando muy pocos paisanos, con el cura-párroco D. Ramón Moreta, quien esperó en la calle mayor al general Espartero que le atendió en cuanto pidió». El juliol del 1840 Espartero en entrar a Berga va fer calar foc al santuari de Queralt –havia estat una fortificació carlina. Quan els liberals entraren es trobaren una Berga buida de gent, destrossada i atemorida. El poble espantat estava tancat a les esglésies berguedanes. El rector Moreta va ser l’única autoritat que no va fugir, va implorar clemència a Espartero per als seus feligresos i sobretot perquè no cremés Queralt. Espartero va fer apagar el foc queraltí. Així doncs, del santuari només es va cremar la teulada de l’hostatgeria.

Seguim llegint al llibre de Vilardaga que l’any 1854 va arribar a Berga el «Cólera morbo asiático... del ayuntamiento solo quedó el alcalde José Vilardaga… un sólo médico Pablo Florejachs y Viladomiu y … el párroco Ramón Moreta, fueron los tres que evitaron que Berga una irreparable catástrofe». Segueix explicant que per aquestes dates fou quan es va inaugurar el nou cementiri municipal a Casampons, l’actual, i mossèn Moreta va morir en plena pandèmia. Va ser un encert dedicar aquest important carrer a aquest rector berguedà que va donar la vida exercint el seu ministeri sacerdotal en plena epidèmia del còlera, uns quants anys abans va salvar el santuari queraltí de la crema dels «bàrbars» liberals, també va implorar al general Espartero pietat per al poble berguedà, que a la fi de la primera de les tres guerres Carlines, quan va entrar a Berga, no assassinés més gent i/o la cremés. Espartero, un home de trista història a Catalunya, va fer bombardejar Barcelona, tenia un carrer al barri vell barceloní dit del Duque de la Victòria (el seu títol borbònic), per sort recentment ha esta substituït només pel nom del Duc a seques; aquest carrer, durant la guerra civil del 1936-39, havia esta batejat amb el nom del diputat manresà d’esquerres assassinat pels franquistes Francesc Casas Sala.

Berga disposa d’uns llibres excel·lents i únics d’història local, els que va escriure Jacinto Vilardaga, que malauradament estan esgotats des de fa dècades. Això és un desastre i alhora una vergonya per a la ciutat no poder disposar d’unes bones reedicions de tota la seva obra berguedana.