A l’estiu, quan el bosc es crema, els polítics hi desfilen com si fos una peregrinació. Això ha passat aquest estiu, però és un clàssic al llarg dels anys. Les paraules a pronunciar se les podrien passar de president a president i de conseller a conseller. Més o menys, les mateixes. Una frase de calaix és que «els focs s’apaguen a l’hivern». Arriba l’hivern i a la Generalitat i a la resta d’administracions se’ls ha oblidat que el 64% de la superfície del país és forestal i que la silvicultura només significa un 0,003 del PIB català. El 77% de la propietat dels boscos és privada i tothom sap que treballar-hi sense ajuda pública és sinònim de perdre diners. La importància que li dona als boscos la Generalitat es reflecteix a la nota de premsa que el 12 d’aquest mes va emetre el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Parla dels 1.177,7 milions per a la conselleria –el 2022–, dels quals 51,9 per a direcció general d’Ecosistemes i Gestió del Medi, que deu ser qui es deu encarregar de tenir cura del bosc i la prevenció dels focs forestals. La propaganda diu que la partida doblarà la del 2020. No es concreten quan seran per a netejar/treballar/gestionar els boscos.

Els noms de les conselleries i de les direccions generals cada vegades són més pomposes i més indesxifrables. Les hores invertides en decidir noms enginyosos i a decidir com es reorganitza l’administració en relació a la gestió forestal deu ser superior a la destinada a tenir cura real dels boscos. La realitat és lamentable. Els boscos deixen de cremar si la climatologia acompanya com, per sort, va succeir l’any passat. Per sort, els boscos cremen menys hectàrees perquè bombers i les ADF fan bé la feina d’actuar amb la màxima rapidesa davant de qualsevol foc, per petit que sigui. Els GRAF són un cos d’elit exemplar, com ho és el seu cap, Marc Castellnou. Els recursos per a l’extinció han avançat, i molt. En prevenció quedem curts, i molt.

Aquest estiu, al foc de Santa Coloma de Queralt i Bellprat, el propi President Aragonès va dir que entomava el repte de tirar endavant un pla de reconstrucció i avançar en una bona gestió forestal sostenible. La consellera Jordà va parlar d’un pla plurianual que significa 15 milions per exercici. Va deixar anar expressions màgiques com: recuperació de conreus, pastures, franges perimetrals, activitat econòmica, arrelament al territori... Això sí, tot plegat ben embolcallat en un pla mosaic. Les brases encara cremaven i els veïns estaven desesperats quan els polítics van obrir la boca per fer emergir plans d’actuació a tort i a dret.

Han arribat les pluges i anuncien fred. L’hivern real és aquí, però el debat dels incendis forestals s’ha apagat. Ni al Parlament, ni al Govern, ni a la resta d’administracions públiques. Ara és el moment dels pressupostos, dels jocs de cartes polítics i de les grans promeses. De les coses terrenals, com els incendis forestals, en tornarem a parlar a l’estiu, quan el país torni a cremar. Mentrestant, en plena efervescència de la crisi climàtica i energètica, poques iniciatives per incentivar el consum de la biomassa als equipaments i serveis públics i privats; poques iniciatives per aprofitar la fusta per a la construcció o per a la decoració. Ja ens deu estar bé que bona part de la fusta ens arribi en vaixell de qualsevol racó del món quan encara tenim bona part dels boscos deixats de la mà de Déu.