Rebo una trucada del seu germà Xavi que m’informa de la trista notícia que en Joan ens ha deixat, no fa gaires dies em vaig trobar la seva mare a la Muralla de Sant Francesc de Manresa i em va dir que en Joan tenia un contratemps, però vaig pensar que un cop més en Joan se’n sortiria.
Ens deixa un bon amic dels seus amics, un bon pare, però sobretot ens deixa una persona amb fermes conviccions catalanistes i de vocació amb la seva professió. En Joan va ser un brillant estudiant i estudiós en matèria fiscal i tributària que el va portar a ser inspector d’hisenda i de ser un autèntic expert del sistema tributari actual, i va exercir de consultor en un dels despatxos de referència barcelonins.
Vaig conèixer de prop i vam col·laborar molt amb en Joan en el moment que el president Mas el va cridar perquè dibuixés i establís com havia de ser un sistema tributari modern i el model d’hisenda catalana que volíem per a Catalunya, a principis de la dècada passada, quan Catalunya avançava cap al dret a decidir i des del Parlament teníem una relació ben estreta amb ell. No va ser gaires anys al Govern, però hi va deixar una gran empremta.
La seva obra escrita ens dibuixa una proposta de nova estructura tributària, un nou model de gestió basat en la transparència i la confiança en els contribuents, element clau segons ell perquè els ciutadans d’un país estiguin orgullosos de la seva administració. En Joan ha escrit múltiples propostes perquè Catalunya fos un Estat capdavanter de bona gestió, algunes de sentit comú que gairebé tothom pot compartir, però d’altres escrites com a resultat d’un profund coneixement de la fiscalitat espanyola i, també d’altres que s’inspiren en les solucions que va trobar en els països més avançats.
L’obra d’en Joan és plenament vigent, dibuixa una Catalunya avançada, ell volia un Estat propi per a Catalunya però sobretot volia una millor administració per als catalans i catalanes, i un país fort, competitiu, i amb uns ciutadans i empreses que se sentissin acompanyats pel sistema tributari i fiscal.
Molts avui estem tristos, però molts avui estem també molt orgullosos d’haver col·laborat i treballat amb ell.
Al cel siguis, amic.
