Artur Mas i Iván Redondo tenen en comú haver estat foragitats del poder i no resignar-se a ser invisibles. Apartat per qui ell mateix va designar com a hereu –sol passar–, Mas ha abandonat la primera línia institucional però no la voluntat d’influència, i ha llançat un canal d’entrevistes en vídeo que acaba de tenir Iván Redondo com a convidat. L’excap de gabinet de Pedro Sánchez diu en un moment de la conversa que «la bona política és al capdavall fer normal el que al carrer també és normal, i és entendre que la imperfecció ven molt més que el quadre perfecte». Deixant de banda que s’hi escoltin ecos d’Adolfo Suárez («elevar a la categoria política de normal allò que a nivell de carrer és simplement normal» va proposar el juny del 1976 com a síntesi del programa de la Transició), del comentari de Redondo cal deduir-ne que el Govern català ha fet un gran pas per millorar el seu prestigi i incrementar la valoració dels conciutadans gràcies a la notable imperfecció amb la qual ha gestionat l’afer del passi covid. Hauria pogut fer les coses ben fetes, preparar la novetat amb temps, investigar quants usuaris habituals de bars i restaurants no tenien el document, quina càrrega haurien de suportar els ordinadors si tots ells se’l descarregaven el mateix dia, i adaptar en conseqüència tant la infraestructura informàtica com la dinàmica de comunicació. Però el Govern va decidir actuar com si tingués raó Roberto Carlos quan cantava allò de «basta con desearlo». El fiasco informàtic anterior de la Generalitat en relació amb la covid va provocar que Salut i Polítiques digitals es llancessin teclats i ratolins pel cap, perquè els consellers eren d’Esquerra, la una, i de Junts, l’altra. Ara tots dos són de quota juntista, juntaire o juntera, i eviten fer-se sang, però el cert és que han actuat des de la fantasia que n’hi ha prou amb publicar un decret perquè les coses passin. Un error que en els darrers anys s’ha repetit més d’una vegada amb resultats desastrosos.
