El 17 de desembre del 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar designar el dia 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Va escollir-se aquest dia en memòria de les germanes Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal , activistes polítiques assassinades a la República Dominicana. Brutalment assassinades el 25 de novembre del 1960 quan anaven a visitar els seus marits empresonats pel seu activisme polític durant la dictadura de Rafel Trujillo.

Acabar amb la violència de gènere és un repte –i un deure– col·lectiu que cal afrontar des de diferents àmbits: a l’escola educant en la igualtat de gènere i la diversitat sexual; a la família trencant els estereotips sexistes i implicant els seus membres en les feines de la llar des de la igualtat; en el treball acabant amb la discriminació laboral en funció del gènere i sancionant l’assetjament sexual; des de la política legislant polítiques d’igualtat, fomentant programes de sensibilització, i impulsant accions de protecció a les víctimes.

Les estadístiques palesen la crueltat d’aquesta xacra social. En el món, segons dades de les Nacions Unides, una de cada tres dones pateix violència física o sexual des que és molt jove. Aquesta dada traduïda en números –segons l’ONU– són 736 milions de dones. Segons l’ Organització Mundial de la Salut (OMS), el 37% de les dones dels països més pobres han patit la violència física o sexual en alguna etapa de la seva vida.

A Espanya, segons la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, des de l’any 2003 el nombre de dones assassinades per la seva parella o exparella s’eleva a 1.118 . Aquest any ja n’hi ha 37. Segons l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere durant el segon trimestre d’aquest any s’han presentat 40.721 denuncies que suposen un increment del 17,8% respecte al mateix període de l’any passat.

A Catalunya cada dia 59 dones denuncien haver sigut víctimes de la violència masclista. Des de principi d’any 8 dones han estat assassinades. La violència de gènere ha augmentat considerablement.

Una altra dada molt preocupant és l’increment de la violència masclista entre els adolescents. Aquest any els Mossos d’Esquadra han atès 527 noies menors d’edat que han patit la violència, un 19,5% més respecta a l’any passat. I el nombre de menors detinguts o denunciats és de 108, en una franja d’edat entre 14 i 17 anys.

Totes aquestes xifres són esfereïdores, oimés tenint present que moltes víctimes no denuncien la violència per por. I altres víctimes no ho fan per desconfiança amb la justícia. Fa uns dies en el programa radiofònic de «El matí de Catalunya Ràdio», una dona assetjada, agredida físicament i psicològicament per la seva parella deia : «no vaig denunciar perquè no m’ho van posar fàcil (a comissaria de Mossos). Considero que no estem protegides».

Tot plegat provoca indignació, repugnància, emprenyament i un llarg etcètera d’adjectius (des)qualificatius. Quanta feina queda per fer...!