La neutralitat és, segons la Viquipèdia, «la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte». Però, és clara aquesta definició? Si som neutres, no escollim?

Existeix el concepte de neutralitat política. En les democràcies liberals, a l’Estat se li pressuposa una neutralitat com un dels valors fonamentals. Les institucions han d’assegurar que la ciutadania disposi dels mateixos drets i deures de manera no arbitrària, ha d’haver-hi una igualtat d’oportunitats de la ciutadania. A la pràctica, tot això suposa, però, una gran ficció. Molt lligat hi ha el concepte de justícia neutral.

A mi em sembla que, per poder ser neutral, cal que es donin algunes situacions. Potser t’és igual el conflicte o potser et sembla que les dues opcions són igual de vàlides, igual de correctes. La qüestió és que, per poder ser neutrals realment, una condició hauria de ser que hi hagués igualtat real entre les parts enfrontades, és a dir, que el conflicte s’establís en igualtat de condicions. Si no és així, es podria dir que no és just i, per tant, la neutralitat no estaria justificada. Per tant, es pot ser neutral davant de conflictes entre parts amb poders desiguals? Doncs no es pot fer, perquè sent neutral ja t’estàs posicionant, perquè si et mantens al marge en un conflicte injust, estaràs legitimant la part dominant.

Sabem que el món és injust, que el sistema capitalista és injust; per tant, l’statu quo és injust perquè es basa en el domini i l’explotació. Així doncs, no podem parlar de neutralitat política en un sistema polític injust. O de neutralitat judicial o moral davant de situacions injustes. Ens cal una posició ferma en contra de qui s’aprofiti de les situacions desiguals, les situacions de poder, i estar al costat de les més febles. En situacions d’injustícia, la mirada neutral és sempre política, perquè és servil al poder i el referma. L’equidistància, doncs, no representa una posició neutral, no hi ha posicions apolítiques.

Per exemple, en una classe, les alumnes que veuen com algú està abusant d’una altra, tenen el deure d’intervenir-hi. O, en uns contextos d’injustícia patriarcal o racial, ens hem de posicionar, perquè indiscutiblement hi ha situacions de desigualtat i de privilegis. Sempre s’ha de triar bàndol, no val mirar a un altre lloc. O a favor, o en contra.

Perquè tampoc no som totes iguals davant la llei. La llei està feta per permetre la continuïtat del sistema, perquè no hi hagi canvis, i això vol dir que està feta per mantenir les desigualtats i opressions.

En conclusió, no podem ser neutrals moralment, perquè les nostres accions tenen una afectació vers el que ens envolta, i per tant té una dimensió política. Podem decidir donar suport a la feble o no, sostenir una idea o no fer-ho, però no ens podem quedar al marge. Perquè, com va dir Desmond Tutu, «si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor».