Si alguna cosa positiva en podem treure d’aquesta pandèmia, és que hem redescobert i valorat el magnífic (tot i que millorable) sistema sanitari, que ha fet front a les cinc onades del coronavirus que hem patint. I això gràcies a la professionalitat i al sacrifici de metges, farmacèutics, infermeres i investigadors, els bons samaritans del nostre temps.
Fa uns mesos la Sra. Elena Bartolozzi, secretària del sector Primària ICS de Metges de Catalunya, feia un crit d’alarma, perquè amb la cinquena onada de la covid-19 i degut a la variant delta, els Caps s’havien col·lapsat. La Sra. Bartolozzi deia que el personal sanitari no podia atendre com calia la Primària, ja que els professionals de la salut es dedicaven a la covid-19 al 100%. A més, les infermeres i el metges estaven esgotats i per això alguns d’ells, per la duresa de la feina, estaven de baixa amb estrès i ansietat. Fins i tot alguns d’aquests bons professionals optaven per altres treballs, degut a la precarietat que tenien als Caps.
La Sra. Bartalozzi deia també que, malgrat la gravetat del moment, no hi havia un reforç de les plantilles, ni tampoc els recursos necessaris per enfrontar-se a la variant delta del virus, que va disparar els contagis. Per això, per exemple, hi ha hagut tumors diagnosticats massa tard.
A Paraules d’Arcadi, el llibre que fa un temps ens acompanyà als monjos del Miracle a l’hora del dinar, el seu autor, Arcadi Oliveras, diu que «en el món actual la sanitat és un bé prioritari» i per això demana «dotar el sector sanitari amb una infraestructura més forta». Oliveras diu també que davant l’escassetat de mitjans econòmics i de personal, «no s’hi val a dir que no hi ha recursos», perquè «si n’hi ha per a l’exèrcit, que per a mi no serveix per a res, com pot ser que no n’hi hagi per a sanitat?».
Cal recordar (i crec que en això les persones de seny hi estem d’acord), que la sanitat salva vides, mentre que la despesa destinada a armes no en salva. Com a bons samaritans, els professionals de la salut haurien de tenir els mitjans necessaris per poder atendre els malalts, ja que no poden continuar treballant com fins ara, amb una manca de recursos i amb un personal insuficient als hospitals i a l’Atenció Primària. Per això l’estat, amb valentia, hauria de traspassar a les comunitats autònomes els diners destinats a defensa. I és que un estat ha de saber prioritzar els seus recursos, i entre invertir en sanitat o en defensa, és evident que els diners s’haurien de destinar a la sanitat, per així millorar les condicions de treball dels investigadors, metges i infermeres (que fan una feina heroica) i l’atenció als malalts.
Per això el papa Francesc, intervingut fa uns mesos d’un problema de còlon, defensava una sanitat pública (Regió7, 15 de juliol de 2021) que garanteixi un bon servei, accessible a tothom, una sanitat que mai no hauria de patir retallades.
