És sabut que la pandèmia de la covid-19 és un problema global, que necessita solucions pensades per ser aplicades a nivell planetari. Així ho va posar de manifest la Organització Mundial de la Salut des del minut zero i així ho vam recollir en aquesta mateixa columna d’opinió fa uns mesos: «l’eficàcia de les vacunes podria disminuir per a tothom si en moltes regions el virus es transmet descontroladament, amb les consegüents mutacions. (Vacunar a tothom) es tracta, doncs, no solament d’una qüestió de justícia sinó de l’única manera eficaç de posar fi a la pandèmia. La baixa cobertura persistent de la vacunació en molts països, fa més probable l’aparició de noves soques del virus que faran necessàries noves vacunes dins de pocs mesos» (Regio7, 10-4-2021).

Com tots els virus, el coronavirus que provoca la covid-19 no para de mutar. Acumula constantment canvis dins les 30.000 lletres del seu codi genètic. Quantes més persones infectades hagi al món, més gran és la probabilitat de que sorgeixi per atzar una versió més contagiosa o virulenta. I la mala notícia és que encara s’enregistren més de tres milions de nous contagis cada setmana arreu del món, la majoria en països escassament vacunats.

Malgrat això, els governants del països occidentals han optat per una política de nacionalisme i classisme vacunal, malgrat les esporàdiques però ben publicitades donacions de vacunes al països pobres, que han sigut com una gota d’aigua en el desert i que no han servit per construir una política de vacunes per a tothom. Mentre aquí estem rebent dosi de reforç, més de 3.500 milions de persones arreu el mon no han rebut encara la primera dosi. El 66% de la població dels països amb ingressos alts està complement vacunada, mentre que només el 2,5% de la població de països amb ingressos baixos ho està.

Aquesta setmana l’aparició d’una nova variant a Sud-àfrica ha despertat al pànic de les autoritats occidentals que s’han afanyat a prendre mesures dràstiques de tancament de fronteres que castiguen el països africans quan encara no se sap del cert quins seran els efectes de la nova soca. En canvi, l’existència de la meitat de la població mundial sense vacunes ni accés a proves serològiques ni teràpies, no sembla que generi cap preocupació especial.

La pandèmia de covid-19 posa a prova la nostra capacitat de pensar i actuar en termes d’espècie humana. Per superar aquesta prova, les nacions riques hem de parar l’acaparament de vacunes, redistribuir immediatament els excedents, complir els compromisos aprovats en el marc del programa COVAX (Covid-19 Vaccines Global Access), suspendre temporalment les patents de les vacunes i exigir a les farmacèutiques que transfereixin els coneixements tècnics per al diagnòstic, les vacunes i les teràpies contra la covid-19, molts d’ells aconseguits gràcies a importants injeccions de diners públics.

Vacunar el món en la seva totalitat és la millor estratègia per posar fi a aquesta crisi sanitària global i preparar-nos per la prova definitiva que haurà d’afrontar la humanitat en les properes dècades: la crisi climàtica.