Les dades de malalts greus i de morts estan molt lluny de ser les de la darrera onada, però encara que la vacunació està aconseguint un efecte moderador inqüestionable, l’escalada de la sisena onada ens està transportant, novament, a la ja coneguda situació de neguit i distorsió general de la vida ciutadana, just quan ja teníem coll avall que estàvem en la via de sortida sanitària i econòmica. Aquesta vegada, la repetició de la jugada agafa una gran part de la població amb molt cansament acumulat i amb una certa sensació que, fem el que fem, el malson no s’acabarà mai. L’últim que faltava ha estat l’arribada d’una nova variant, l’òmicron, de la qual se sap poc però ja ha enfosquit poderosament l’horitzó de l’any que ve. Amb tot això, els nostres sanitaris es posen les mans al cap veient que encara hi ha un nombre important d’adults no vacunats. Prou gran per garantir la circulació del virus i donar molta feina als hospitals. Prop d’un 30% entre 30 i 40 anys, per exemple. Una gentada. Si la força aclaparadora dels fets no els convenç, és legítim introduir limitacions a la seva vida social, com està fent mitja Europa. El bé comú ha de prevaldre.
