El centre, el nucli o el mig són mots similars associats a la resistència, la fortalesa o la concentració. Denoten potència i influència. Una mostra és a la Xina. El seu nom original «Zhongguo» es tradueix com la «Nació central». Enlloc hi ha una definició més rotunda. Supera els «United» d’Amèrica.
Per aquí la centralitat es va implementar als setanta quan les comarques on es llegeix aquest diari van ressorgir com una unitat política. Durant un temps hi havia qui l’anomenava de l’interior. Per motius diversos va anar caient en desús segons el cronista que rebregui la seva memòria. Suposo als influents de l’època trobant-hi un significat pejoratiu, potser primari o rural, potser d’obra de teatre de Guimerà. A més, tan interiors eren a Solsona com a Vielha. Però centrals, els aranesos no ho són. Amb aquestes disquisicions, ben pròpies de qui pentina gats, hem arribat als temps moderns: som demarcació sanitària pròpia, ens citen a consells de ministres covidians, disposem de delegació de la Generalitat, d’una universitat bicèfala i tota mena de futileses més o menys eficaces segons els gustos.
Uns veïns de «sota» van acudir aquesta setmana a Berga a presentar un potent estudi de competitivitat comarcal. L’elaboren des de fa disset anys la Federació Empresarial del Gran Penedès. Mentre nosaltres ens entestem a ser al mig com el dijous, ells s’adjectiven de grans perquè tenen l’Alt i el Baix, el Garraf i una porció de l’Anoia, territori que va perpetrar una escissió incruenta respecte dels humors d’aquí per canviar de companys d’aventures.
L’entitat que presideix Neus Lloveras, empresària que no fa tant era diputada i alcaldessa de Vilanova, ofereix altruísticament aquest treball rigorós a tothom. Les nostres demarcacions, com no podia ser d’altra forma, som mitjanies tirant cap avall. Osona és l’onzena (de quaranta-dues), el Bages la divuitena, el Solsonès la vint-i-unena, el Moianès la trenta-unena i el Berguedà s’ensorra a la trenta-quatrena. Els berguedans, els pitjor classificats, són els primers en sostenibilitat ambiental i pràcticament els últims en esperit i dinamisme empresarial. L’autor de l’informe els perdona per la manca de tren, però s’ho han de fer mirar entre els públics i els privats. De funcionaris no en falten, però manquen empreses. A Solsona tampoc tenen cap ferrovia i són més de deu llocs amunt, ben al centre, ells que tomben cap a Lleida. En clau econòmica, la rivalitat del Llobregat (Berga vs Manresa) no dona cap opció als de muntanya. Els bagencs són a la banda alta, tot i que superats per Osona. En un símil futbolístic estarien en zona Champions. La nova, el Moianès, escala posicions a tot ritme, sobretot per un recurs que és molt més: l’humà.
Les comparacions es qualifiquen sovint d’odioses. Són molt útils i clarificadores. Posar els lletjos i els guapos de costat sempre és interessant, encara que generi alguna batussa. En valoracions tècniques com aquesta, ser una cosa o bé una altra pot ser qüestió d’un pam. El que separa Navàs de Puig-reig.
