Tornem-hi! L’eficiència no té gaire recorregut en la cosa pública. Concretament, en la capacitat demostrada per molts dels dirigents que gestionen els cabals públics. No és cap exageració dir que hi ha polítics amb poder il·limitat que no durarien mig any dirigint una empresa privada. I tampoc és mentida afirmar que hi ha molts tècnics funcionaris instal·lats en els regnes de taifes que impedeixen el funcionament àgil i eficient de les administracions públiques. A tots els nivells, sense distinció, perquè la maquinària oficial rutlla (és un dir) greixada per un exèrcit funcionarial que els partits polítics malden per mantenir fidel. L’exemple més recent, la massa enfervorida de policies i guàrdies esgargamellant-se contra el govern perquè els respectin privilegis i els augmentin el sou, insuficient després d’haver-lo incrementat el 20% en els darrers cinc anys. Però si volem buscar exemples més propers, també els trobarem.

A Manresa, la gestió municipal continua patint pels despropòsits perpetrats en èpoques de bonança econòmica. Aquesta setmana un jutge ens ha afegit una clatellada de 3,6 milions d’euros als més d’11 milions ja pagats als propietaris del solar costerut i malgirbat de les Saleses. Aquell que per una badada tècnica o una tossuderia política passarà a la història com el negoci d’en Robert de les cabres en versió manresana. Fa de mal dir i comparar, però a hores d’ara ja és més car aquell solar que el que ha costat comprar l’espai de la Fàbrica Nova, on s’espera generar negoci i coneixement d’alt valor afegit.

Doncs bé, ara feu números amb el cost de la indemnització per l’edifici construït fora de planejament a la plaça Bages; sumeu els diners invertits en el parc Vila Closes a desgrat de la ciutadania; els milions que ha rebut la concessionària del negoci del parquímetre en compensació pel cost de construcció del pàrquing sota la Seu, desaconsellat per tothom qui entén d’aquestes coses; afegiu-hi el que ha d’aportar l’Ajuntament a l’empresa que explota l’Ateneu de les Bases, i els bous i les esquelles perdudes en el Parc Tecnològic que la parsimònia municipal va alentir fins a fer-lo inviable i podreu qualificar la capacitat de gestió dels polítics i tècnics que van hipotecar la ciutat per anys i panys. Curiosament, el juliol passat va començar el cicle de xerrades «Manresa davant el canvi de cicle: una sortida progressista», organitzades pel PSC-PSOE local per analitzar com afrontar el futur postcovid. L’exalcalde Valls i Jordi Hereu, exalcalde barceloní, van aportar la seva avalada experiència de gestió municipal, amb ànim de fixar criteris «amb clau de futur»... per a quan la ciutat es recuperi de les clatellades i pugui engegar projectes, oi?