El principi d’igualtat d’oportunitats és indispensable per a la bona salut d’un torneig esportiu. El talent, la sort, l’esperit competitiu i altres factors decideixen finalment qui guanya i qui no ho fa, però si tots els participants no tenen, d’entrada, les mateixes oportunitats, el valor de la competició baixa. I en l’esport d’elit, on la competició és en si mateixa un negoci, el repartiment desigual dels recursos juga en contra de l’interès que desperta en els espectadors. S’objectarà que el futbol mou passions i que el fet que pràcticament sempre guanyin la Lliga el Barça i el Madrid no li treu atractiu, però imaginem si no augmentaria més si cada temporada hi hagués més equips en disposició real de conquerir el títol.
La Liga que dirigeix Javier Tebas posarà a votació entre els 42 clubs de 1a i 2a divisió un acord amb el fons d’inversió CVC Capital Partners per injectar una quantitat de diners que serveixi als clubs per millorar la seva estructura professional, per fer obres en estadis i ciutats esportives i per fitxar jugadors. La intenció és que hi hagi més clubs que apugin el seu nivell per tal que les lligues siguin més competitives. A canvi, CVC participarà dels beneficis dels drets televisius que es generin en els propers 50 anys.
Qui s’hi oposa? El Madrid i el Barça –i un Athletic que és un cas singular en el futbol d’elit–, que no volen veure manllevada la seva gairebé tirànica superioritat. Si hi hagués més equips lluitant pel títol, blaugranes i madridistes veurien amenaçada l’hegemonia, però el negoci aniria a l’alça. Un factor clau si mai es pot tirar endavant una Superlliga europea.
