El món cada dia se’ns fa més gran i el tenim més obert a les nostres mans. Literalment, a les nostres mans. La nostra mirada cada cop pot prendre més alçada i deixar-se caure en un horitzó més llunyà. En canvi, molt sovint, limitem els moviments quotidians a poques accions. Per exemple, si sou de posar emoticones al final (o entremig!) dels missatges de Whatsapp en teniu una gran varietat al dispositiu, però a l’hora de la veritat quantes en feu servir? La cara que riu, la que plora, la que s’enfada, la que no ho entén, la que pensa amb els dits a la barbeta i unes quantes més segons el sector professional al que us dediqueu. És l’exemple de la simplificació de l’entorn individual en què es mou cadascú. I, en canvi, les possibilitats de connexió que ens ofereix aquesta mateixa aplicació ens dona un poder de relació gairebé infinit. De fet, és tan fàcil establir diàlegs que segur que en els darrers anys tots podem dir que hem reconnectat amb grups d’amics que havíem perdut de vista, i que hem guanyat contactes nous, professionals i personals, que mai no hauríem pensat que els tindríem en un accés tan fàcil. Ara no ens cartegem, perquè ens fa mandra i hem decidit dedicar el temps a altres activitats que no pas a la ploma, però whatsappem molt i molt. Ara, una cosa és haver ampliat l’agenda, haver recuperat molts números de telèfon i tenir 25.000 grups actius, i una altra de diferent és entendre que el teu cercle compartit d’usuaris és limitat.
Si les nostres capacitats d’establir noves comunicacions tenen uns murs que difícilment traspassem, haurem d’entendre que l’objectiu comercial és formar part d’aquesta selecta tria que fem cadascú de nosaltres. Vivim en aquest procés d’elecció permanent en què fem un nombre limitat d’accions, establim un nombre de connexions, i estem disposats a poc més que a canviar i substituir una nova tria per una d’antiga que abandonem. Ens connectem a una determinada botiga de mobles, perquè hem abandonat l’anterior, però difícilment ampliem la cerca. Llegim un determinat diari, perquè l’hem substituït per un altre, però difícilment l’haurem afegit a la nostra selecció. En els primers moments en què un viu la immersió a les xarxes socials sí que hi pot haver un cert moviment, com qui es ressitua després d’una sacsejada, però un temps després haurem tornat a la lectura d’un sol diari. I, possiblement, s’imposarà la tria d’aquell que tingui una oferta aparentment més solvent. Aquesta és la tria, la solvència, que ens torna a un cercle petit.
