Berga i tota la comarca van patir molt en les tres guerres carlines que assolaren Catalunya i d’una manera especial el Berguedà. Va haver-hi molts berguedans que alçaren els seus fusells en defensa del carlisme, com el Nai de Vallcebre, el Né o ... el Morlans. Però avui voldria destacar un pare i un fill de Bagà, els Coma, que eren carlins i sempre disposats a aixecar les armes per defensar els seus pretendents a la corona d’Espanya. El patriarca Lluís Coma i Ballart participa en la primera de les carlinades (1833-1840), el seu fill Climent Coma i Forgas va néixer l’any 1849, va participar en la tercera de les carlinades (1872-1876). Carles VII, rei carlí, va nomenar Lluís Coma comte de Coma de Prat.

L’estudiós baganès Cavallé explica que el metge Climent Coma va salvar, quan era un infant, el futur rei carlí Jaume III d’una greu malaltia. Aquest Coma havia estudiat medicina a París, va formar part del seguici del pretendent Carles VII en el seu viatge per Amèrica del Sud. En aquest viatge per les Amèriques, a l’illa de Jamaica, van coincidir amb un terrible guerriller carlí d’Euskal Herria, el sacerdot «Cura de Santa Cruz», visitaren també Colòmbia, Panamà Equador, Perú, Xile, Uruguai i Argentina, i van retornar a Europa via Lisboa.

Joan Roma, que havia estat diputat electe a la Diputació de Barcelona pels carlins, al seu llibre El Álbum Histórico del Carlismo, en el centenario del Tradicionalismo Español de l’any 1940, explica en parlar dels funerals de Carles VII «en los bancos se colocaron comisiones españolas ... allí estaba el Conde Coma». Melgar en el seu llibre sobre el pretendent Jaume III remarca que en un lloc ben destacat hi havia en Coma.

Podem dir que en Climent Coma i Forgas va tenir una vida marcada pels seus ideals, va lluitar pel que creia que havia de ser rei d’Espanya, s’exilià amb ell, i es va mantenir sempre fidel a la seva causa. Era un home de conviccions, que va estar sempre al mateix costat malgrat l’adversitat i l’exili. Cosa que avui dia es troba a faltar ja que els canvis de partit i d’ideologia són una constant en la política berguedana i catalana.