La setmana passada es va fer públic el desè informe de l’Observatori de la Recerca a la Catalunya Central, corresponent a l’any 2020. Les xifres (18 euros invertits en investigació) són rellevants i suposen un creixement important de gairebé un 40% respecte als anys anteriors.

Amb tot, si mirem al detall les dades de l’Observatori, ens adonarem que la situació varia molt segons la comarca analitzada –dins de la demarcació central. Per exemple, mentre que el Bages, Osona i l’Anoia tenen actius dels quals presumir, el Berguedà pràcticament no hi surt, a l’informe. I això que aquest identifica 487 projectes de recerca, 2.734 publicacions, 720 investigadors, 117 sol·licituds de patents... Ni tan sols entre les 113 empreses innovadores que recull l’Observatori no n’hi ha cap del Berguedà!

No és una qüestió simplement de gruix demogràfic o de major o menor «ruralitat» de la comarca: el Solsonès, sense anar més lluny, disposa d’un Centre de Recerca i Tecnologia Forestal que és tot un referent al país. Més aviat és un problema –en el cas del Berguedà– d’escasses empreses d’envergadura, de falta d’institucions que facin investigació (centres universitaris, instituts de recerca i tecnològics…) i de tenir una economia poc connectada amb la societat del coneixement.

Això ens permet entendre en part les dades del rànquing de competitivitat comarcal de Catalunya que la Federació Empresarial del Gran Penedès presentava també la setmana passada, i segons les quals el Berguedà ocupava al 2020 la posició 34 de 42 comarques, havent baixat 6 posicions respecte a l’any 2019 i essent la comarca que més ha reculat d’un any a l’altre. Segur que el fet de ser la novena comarca per la cua al rànquing té alguna cosa a veure amb l’absència d’activitat de recerca al territori. I és que sense recerca hom està condemnat a anar a remolc d’aquells que sí que en fan.

És clar que aquest no és l’únic aspecte que llastra la competitivitat berguedana: l’informe de la FEGP destacava també –com a factors negatius locals– el poc esperit emprenedor i el limitat dinamisme empresarial, així com les mancances en infraestructures de transport i comunicacions, i suggeria més col·laboració publicoprivada i més sinergies amb les comarques veïnes. En aquest sentit, cal denunciar les deficiències de les carreteres que ens connecten amb l’exterior i en particular les de la C-154 (cap a Vic i l’Osona, aliats estratègics), la millora de la qual continuarà al 2022 un any més sense acabar-se.

Però tornant al tema de la recerca, sembla que els berguedans han decidit fer seu allò del «que inventen ellos». I després ens queixem que el talent marxa… En tot cas, sí que s’hi pot i s’hi ha de fer alguna cosa. Per exemple, dotar-nos de centres i d’estudis universitaris. No solament «reclamar-los», sinó aconseguir-los i/o impulsar-los des d’aquí mateix.

Un bon punt de partida podria ser l’Exploratori de Recursos de la Natura (amb implicació de la UPC), degudament convertit en Fundació Universitària. Us sona, la cançó?