Ho deia el titular i es veia a la fotografia: cues fins al pàrquing al Palau Firal de Manresa per vacunar-se. Les mateixes que es poden veure a molts altres llocs. Hi ha urgència per vacunar-se, toca córrer. I els que es presenten per rebre la primera dosi sense haver demanat cita alenteixen el procés i afegeixen més pressió als sanitaris. La mateixa imatge vista en els primers mesos de la vacunació hauria estat esperançadora; vista ara, i conegudes les circumstàncies, és depriment. És depriment perquè el neguit d’aquelles persones per posar-se la vacuna no té una altra finalitat que poder entrar als bars i a les discoteques. Qui sap si passar el Nadal sota una palmera. Si ho fessin per protegir-se contra el virus o, millor encara, per protegir la gent del seu entorn, hi haurien anat quan els tocava. Van tenir temps de sobra. Si hi van ara i a correcuita no és per cap altre motiu gaire més noble que assistir a un sopar d’empresa. La gent –la ciutadania, que en diuen els polítics– és així, i si tenim el país i la societat que tenim no és només per culpa del govern.
En un temps no tan llunyà, els responsables de la salut pública dictaven –sí, ho dictaven i s’ha demostrat que era a fi de bé– quines vacunes calia administrar a la població. Ells hi posaven el seu coneixement i nosaltres el braç. I va ser així com es van erradicar moltes malalties i es van salvar moltes vides. La immensa majoria dels vacunats crèiem el que ens deien i fèiem el que ens manaven. I ens va anar bé, de la mateixa manera que ens han anat i ens van bé moltes de les decisions que deleguem en altres que saben més que nosaltres en el camp que sigui. Però quan aquesta opulència comunicativa va obrir la porta que qualsevol pelacanyes, a través d’internet, pogués tenir una tribuna on exposar la seva opinió com si fos un doctor, les coses van canviar molt. De cop i volta molts ignorants –de moltes coses–, rendits a les seves fantasies animades, es van creure que estaven tan informats com si s’haguessin subscrit a la revista Science i es van convertir en capdavanters de les teories més peregrines que ens puguem imaginar. Us recomano que quan un d’aquests savis us vingui explicant les seves tesis amb aquella seguretat que els dona pensar que saben més que ningú, els feu una pregunta molt senzilla: «Saps quina diferència hi ha entre un virus i un bacteri?» Probablement serà suficient per posar-los en evidència i demostrar-los el respecte que us mereixen les seves idees, sense haver d’arribar a l’insult.
