L’executiu conseller Jaume Giró, titular d’Economia i encarregat de confeccionar els pressupostos, està fent una gira per Catalunya per presentar-los. Són aquells rebolcats per la CUP i salvats de la rebregada final pels Comuns. Els comptes que Joan Canadell, diputat del grup que empara l’exdirectiu de Caixabank, va provar de rebentar des de la tribuna del Parlament.

Les sumes i les restes presentades en format d’actes intercomarcals m’han fet posar l’ull en dues o tres xifres dels 39.000 milions d’euros del total. Les inversions per a tot el país són 1.500 milions, i els que arribaran per aquí, uns escassos 85. Proposo deixar per a un altre dia o per a un article dominical dels del professor Franch l’explicació de cap on van tots els altres milers.

Els nostres s’empraran en general per a un seguit d’obres menors o mitjanes en escoles, hospitals, carreteres i altres. De totes les partides, ha despertat el meu interès la dels 12,8 milions dedicats al «manteniment i millora dels ferrocarrils al Bages». Els crèduls han de saber que no serviran per reduir el temps total dels trajectes viaris. La intencionalitat és diferent i es focalitzaran en les anunciades obres de soterrament de línies a la ciutat de Manresa. Apareixerà un nou barri. A partir d’aquí, els escarransits lobbies locals hauran de competir entre ells per aprofitar aquesta transformació i fer aparèixer ramals nous on portar el tren enllà de la perifèria manresana. Sembla altament probable l’arribada al poble de la consellera Vilagrà i potser la continuació cap a Súria, adaptant les vies de la potassa per a les persones.

En aquesta mena de tramvia bagenc hi caldria alguna acció més agosarada. N’hi ha una d’aquelles d’ara o mai. Altres han tingut la idea abans, però l’adopto amb fervor.

Aprofitant les ferrovies que han quedat sense ús a les mines de Sallent i un complex industrial entrant en decadència, és allà on hi hauria d’haver una aposta multicomarcal: «Estació Sallent-Berguedà» o «Estació Alt Llobregat». Un gran aparcament acolliria els cotxes dels passatgers al costat d’una andana per pujar al tren cap a la capital de la Colau sense saturar-la de vehicles. En la direcció contrària, els de les ciutats grans podrien fer camí cap a la neu, cap als bolets, les cases rurals o al Pedraforca.

A la terra de les colònies el van perdre ara fa cinquanta anys, seria una compensació menor però de gran valor estratègic. Els que sempre arrufen el nas se’ls podria desactivar si s’aprofiten les vies actuals i es posen busos elèctrics per moure passatgers més amunt.

Mentrestant, dels autors de lemes comercials com «Benvinguts a pagès» (Generalitat) o «Vine a pasturar» (Consell del Berguedà), ens arriba ara una curiosa campanya de difusió. Venen comarca amb retolacions d’esportistes locals als trens del Vallès.

Segur que la seva intenció és bona i la meva crítica àcida, però no em negaran ni els autors ni els lectors que el suport en vehicles ferroviaris per la promoció d’un indret sense cap tren és un acte de masoquisme publicitari.