Fa uns quants anys es va començar a emprar aquesta denominació, la prescripció social, una manera de descriure activitats socials i comunitàries per millorar l’estat emocional i de salut de les persones. No fa gens de mal badar envers aquesta qüestió. Des dels diferents vessants de la salut es van establir programes d’atenció sota aquesta denominació. Programes que van més enllà de la prescripció terapèutica mèdica i que implica, a l’hora d’identificar-los i programar-los, una mirada transversal i la implicació de professionals d’àmbits de fora del sistema de Salut, encara que l’eficàcia d’aquestes intervencions afectin, cal esperar que positivament, la salut física i mental de les persones.

És conegut per tothom que, en establir grups de treball, una evolució semàntica de les comissions de treball, les propostes s’encallin en el temps i les digressions conceptuals. Recordo una de ben curiosa, algunes persones posaven sobre la taula que el fet de posar-hi la paraula «prescripció» hi donàvem un matís massa mèdic. Recordava la prescripció farmacològica. El paradigma actual d’atenció és l’Atenció Integral Centrada en la Persona, implica que es valora la persona i les seves necessitats de manera holística. I que diferents professionals, de diferents disciplines, estudien i proposen un pla d’actuació consensuat per a cada individu, en podem dir pla terapèutic, programa individual d’intervenció; aquest pla inclou totes les prescripcions, consells, intervencions de tota mena, sense oblidar posar el focus de fer-ho a la Comunitat i amb la Comunitat. Si es vol donar un caire en les intervencions basades en l’evidència científica i en les bones pràctiques demostrades, caldrà especificar-les, descriure-les i avaluar-les; una manera d’intervenir semblant al que s’avalua en les prescripcions farmacològiques.

Prescripció social són aquelles accions socials que afavoreixin un estat psicoemocional de benestar i, sobretot, que facilitin les relacions i la comunicació entre les persones i, en algunes, amb els animals.

El primer que ens ve al magí són les caminades que afavoreixin l’exercici físic, les relacions i la millora de factors de salut com els nivells de greixos en sang i la pressió arterial, entre altres. Podem pensar en la pràctica del cultiu d’horts, de grups d’aprenentatge de dansa, d’interrelacionar-se amb gossos o cavalls, de participar en activitats de teatre, de música, d’expressions plàstiques, de grups de lectura, de formacions de qualsevol classe, de grups d’animació, i moltes altres, masses per a l’article.

Si volem avaluar l’efecte positiu o negatiu d’aquestes activitats en les persones, han de tenir indicadors de seguiment que permetin una avaluació posterior i millorar l’activitat. Si en diem prescripció, les podem anomenar intervencions terapèutiques, diferent de teràpies. La diferència terminològica és per tal de no confondre la població; no badem, encara que badar és una activitat beneficiosa, i barata, per a la salut.