Aquestes van ser les paraules que el Papa adreçà als immigrants el dia 3 passat a Nicòsia. El Papa, que abraçà i escoltà aquestes persones que han hagut de deixar el seu país, digué: «Quants germans i germanes no han pogut arribar aquí?». I és que, com afirmà Francesc, «la Mediterrània s’ha convertit en un gran cementiri», davant la insensibilitat de la vella Europa. El Papa, adreçant-se als immigrants, digué també: «Mirant-los a vostès, veig els sofriments del camí, els qui han estat venuts, explotats, els qui s’han quedat pel camí». Aquest drama dels refugiats i dels migrants, com digué el Papa, «és la història d’una esclavitud universal. I el pitjor és que ens estem acostumant a això».

Lamentablement cada dia és notícia la mort de migrants que fugen de la fam i de les guerres i, ja gairebé, els anomenats països civilitzats ni fan cas del drama que suposa la mort de tants innocents. El Papa deia també a Nicòsia: «Ens lamentem dels camps de concentració dels nazis i de Stalin», però «això està succeint avui a les nostres costes», amb camps de refugiats on la gent sobreviu i pateix enmig d’una societat que els ignora. I és que, com ens recorda el Papa davant la nostra insolidaritat, «la migració forçada no és un costum turístic, és la guerra d’aquest moment». I per això el Papa deia: «No podem callar».

Cal recordar que «un fenomen global», com és el drama dels refugiats, «requereix una resposta global». Per això no podem continuar amb pedaços que no són cap solució a la tragèdia dels qui han abandonat el seu país, cauen en mans de màfies que els exploten assegurant-los un futur millor i, finalment, acaben en camps de refugiats on són tractats d’una manera inhumana.

I a Lesbos, el dia 5 passat, cinc anys després de la seva primera visita, el Papa tornà a tocar les ferides dels refugiats. Demanà als governants que no deixin «que el Mare Nostrum es converteixi en Mare Mortuum». El Papa demanà també als estats que detinguin «aquest naufragi de civilització» que arracona les persones més fràgils i que, tot mirant el rostre dels nois, «tinguem la valentia d’avergonyir-nos davant d’ells» per la manera com els tractem.

El Papa ens recordà que «la fe ens demana compassió», és a dir, capacitat de patir amb l’altre i «misericòrdia», i ens «exhorta a l’hospitalitat».

El crit del Papa, «Déu somia un món en pau», és un desig que els estats haurien de fer possible. Els diners per a armament, per matar, haurien d’anar destinats a rescatar aquestes persones que no surten de la seva terra per gust, sinó per la fam i la guerra. El somni d’un món en pau és una utopia, sí. Però una utopia que podem fer realitat.

L’Advent ens crida a fer realitat el somni d’un món en pau, com demana el profeta Isaïes: «Amb les seves espases forjaran relles i falçs amb les seves llances» (Is 2:4)