Ens ha deixat Josep Piñot Busquet, empresari i catalanista manresà. El vaig conèixer a finals dels anys 90 quan tenia 18 anys i vaig entrar a treballar a Macsa ID, empresa que va anar creixent i va esdevenir capdavantera i que estava dirigida pel seu fill i bon amic Jordi.

La trajectòria empresarial de Josep Piñot és ben coneguda, i comença l’any 1957 quan comprà Framun, una petita empresa de segells de cautxú que va presidir durant molts anys. I també va ser el creador d’altres companyies que han estat a l’imaginari bagenc com ara Mútua Manresana (1969), Llibreria Símbol (1978), Control (1979) i Macsa ID (1983). És des d’aquestes empreses on també he tingut l’oportunitat de conèixer les seves filles Montse i Mercè.

Ell també ha estat una persona compromesa amb la societat, i per exemple en l’àmbit social impulsà iniciatives com l’agrupament escolta Cardenal Lluch, l’Escola d’Assistents Socials i la Residència Sant Francesc de Santpedor, on en la meva època de diputat al Parlament vam treballar incansablement per dotar-la de més places concertades.

Però a través d’aquest escrit deixeu-me que avui em refereixi al Sr. Piñot pujolista, o dit d’una altra manera, el Sr. Piñot que era amic del president Pujol i que en els anys 50 ja s’escrivien cartes, que gràcies a la seva amabilitat vaig tenir la sort de consultar.

La seva relació amb Pujol va fer que formés part del nucli fundador de Convergència a Manresa, conjuntament amb Carles Llusà, Ramon Llatjós, Marcel·lí Llobet, Sebastià Datzira i Benvingut Sanmiquel. A partir del 1r Congrés constituent de Convergència, a Manresa es va anar articulant un grup més gran de persones que provenien bàsicament de CC, i comencen les accions de «fer país» impulsades per en Jordi Pujol. Piñot, que ja coneixia Pujol de molt abans, va ser sempre un home de país, de fer país, i més tard, ja els anys 70, esdevingué el primer president del partit a la comarca del Bages.

Ell que va ser el primer president de CDC al Bages, i jo que vaig ser-ne l’últim, tot sovint ho comentàvem, però ell era una persona que mai no li va interessar gaire la vida orgànica de partit, sinó que més aviat era una persona compromesa amb la societat i que intervenia en el partit només quan se li demanava expressament.

Piñot era una home seriós, elegant, i que no parlava per parlar, les converses que havia tingut personalment amb ell eren d’una visió molt extensa del país, i era un convergent que sempre vaig tenir la sensació que la política no el va saber utilitzar per ocupar càrrecs de responsabilitat dels quals el país s’hauria beneficiat sense cap mena de dubte.

Aquests últims anys el vaig sentir molt proper quan jo era diputat al Parlament de Catalunya, sempre que el vaig necessitar hi va ser, i també vaig estar molt content quan ell va rebre la Medalla al treball President Macià per part de la Generalitat de Catalunya, i això també va fer que l’alcalde Junyent el rebés a l’Ajuntament de Manresa.

Recordo un parell de moments en què el vaig veure content, quan el president Mas va inaugurar les instal·lacions de l’empresa Macsa a Sant Joan de Vilatorrada i també quan el president Pujol va participar en els actes del centenari de Framun. Fa tres o quatre anys, en el marc d’un acte a les noves instal·lacions de Macsa a Santpedor, vaig parlar amb ell i em va fer una diagnosi bastant real de com evolucionaria Catalunya en els propers anys, i vist amb una certa distància, en Josep la va encertar. Segurament, aquest és el meu record d’en Josep Piñot, un home que l’encertava, i molt. Gràcies, Josep, per la teva amistat i mestratge. Descansa en pau.