L’Advent, provinent de la paraula llatina «aduentus», significa «arribada», «vinguda», i encara, «apropament». És un període de temps del cicle litúrgic de gran significació en el cristianisme. Si seguim els dos primers significats d’Advent indicats més amunt, en el context evangèlic ens adonem que fan referència al naixement de Jesús, fill de Maria, un fet certament excepcional en la història de la humanitat i que anomenem Nadal.

Si aprofundim en el que ens pot donar de si el tercer significat, «apropament», podem argumentar que l’Advent és també un anar-se apropant al dia de Nadal. Per tant, aquest apropament, per l’excepcionalitat que hi ha al seu final, no és cap espera monòtona, rutinària, hiperconsumista, sinó tot el contrari, és un temps de preparació activa i joiosa de Nadal.

Aquesta preparació és un estat molt especial d’esperança, que ens mou a participar en pregàries comunitàries, a intensificar el nostre compromís vers accions de voluntariat, a estrènyer els lligams d’afecte i lleialtat amb les persones del nostre entorn i també amb les que, sense ser-ho, manifesten un cor generós i acollidor, encara que no pensin com nosaltres. No és sobrer fer un bon examen de consciència a veure com estan els nostres indicadors ètics i espirituals: com anem de solidaritat, de compassió, de necessitat de perdó, de perdonar, per si cal esmenar-los d’acord amb l’esperit i la lletra de l’evangeli.

Si ens hi fixem bé, l’autèntic Nadal ha de tenir el seu fonament en un Advent autèntic! Pobra celebració de Nadal serà aquella que no s’hagi fonamentat en un Advent viscut amb intensitat sostinguda, obertura de cor i coratge, malgrat les dificultats i les incomprensions que ens planteja una societat individualista com la nostra, empeltada per un desig irrefrenable de tenir i no d’ésser.

Les lectures que llegim en aquest IV diumenge d’Advent ens poden ajudar a anar rebent als nostres cors l’esperit de Nadal. Així, el relat de l’evangelista Lluc (1, 39-45) ens reporta la visita de Maria –que ja ha rebut l’anunci de l’àngel Gabriel respecte a la seva futura maternitat– a la seva parenta Elisabet, que està esperant donar a llum un fill (Joan, el precursor) i que pronuncia unes belles paraules adreçades a Maria 2 «Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà» (Lc 1, 45).

Acollim amb joia Nadal adonant-nos del que estem celebrant: el naixement de l’infant Jesús, el Messies, que ens irradia pau, salut i sentit, en temps de guerres, epidèmia i postveritat.