La irrupció de Gavi en l’escenari futbolístic –i la de Pedri, Nico, Abde, Ansu...– ha tornat a aixecar comentaris sobre la importància de donar oportunitats als joves valors encara que siguin, fins i tot, menors d’edat com el jugador del Barça. Gavi va néixer el 5 d’agost del 2004 quan Messi ja havia debutat amb el primer equip en alguns partits amistosos i poc més de dos mesos abans que l’astre argentí ho fes de manera oficial de la mà de Rijkaard. La qualitat és benvinguda sempre, encara que l’esportista no tingui edat ni per conduir. En el món de l’atletisme, l’era post-Usain Bolt és protagonitzada en bona part per figures del canvi de segle com Jakob Ingebrigtsen, Sidney McLaughlin, Armand Duplantis, Athing Mu, Letesenbet Gidey i Yaroslava Mahuchikh. En la natació i la gimnàstica, els adolescents sempre hi tenen molt a dir i es fan un tip de penjar-se medalles en els grans campionats. I ja no cal ni dir l’impacte de les criatures de 13 anys que van pujar als podis en les proves de skate als darrers Jocs Olímpics de Tòquio.

En el sentit contrari, també es fa evident, cada cop més, que la trentena no és la fi de la capacitat competitiva d’un esportista. A l’NBA, cracs de la talla de Lebron James (en farà 37 el dia 30), Stephen Curry (complirà els 34 al març) i Kevin Durant (33) estan brillant com si no passessin els anys, i són exemple de longevitat com l’incombustible Modric (36) en un Reial Madrid que domina la lliga espanyola amb mà de ferro.

Joves o veterans, l’important és el talent, el treball i el sacrifici. I espolsar-se els tòpics: l’aptitud no té edat.