Des de fa mesos se’ns ha dit que aquest any, degut a les restriccions per la covid-19, no podrem celebrar el Nadal com l’hem celebrat sempre. Que serà un Nadal diferent, com «descafeïnat» o descolorit degut a la covid-19.
Crec que, malgrat tot, enguany podem celebrar el Nadal com cada any. Perquè el sentit del Nadal no són els regals i les compres compulsives, els dinars i els sopars d’empresa, els torrons i les neules, l’avet i la loteria, els pessebres vivents, els viatges, els àpats familiars i d’empresa, els llums als carrers o els dies d’esquí. Moltes coses d’aquestes enguany no les podrem fer com les fèiem abans de la covid-19, degut a que se’ns demana reduir els contactes, prendre les mesures sanitàries recomanades i limitar els desplaçaments no imprescindibles, per acabar amb aquest virus que està trasbalsant la nostra vida.
Però els cristians, malgrat tot, celebrarem el Nadal com l’hem celebrat sempre. Perquè el Nadal és acollir en el nostre cor i en la nostra vida el Déu Infant, que ve a nosaltres per compartir el nostre dolor, els nostres anhels i la nostra feblesa. Fins i tot enguany el Nadal és més Nadal que mai, perquè si fa dos mil anys Déu es va fer carn en un nen, en la pobresa d’un pessebre, aquest any Déu també ve a visitar-nos en la nostra fragilitat, en les nostres pors, en les nostres incerteses, en les nostres llàgrimes, en el dolor i en el dol de les persones que han perdut un ésser estimat. I així com els pastors i els mags van reconèixer Déu en l’Infant del pessebre, també aquest Nadal hem de reconèixer el Senyor en els qui ploren, en els qui estan sols, en els que no tenen feina, en tots aquells que han perdut el somriure, la il·lusió i l’esperança.
Aquest Nadal, com hem fet sempre, els cristians hem d’obrir-nos al Déu Infant acollint la pobresa dels pobres, el plor dels qui ja no els queden llàgrimes de tant que han plorat, la fragilitat dels més febles, la vulnerabilitat dels qui viuen al carrer, el dolor dels qui no poden arribar a final de mes, la fam dels nens que tenen gana.
Nadal és el Déu-amb-nosaltres. I per això enguany el nostre Nadal és com sempre: Déu que ve a visitar-nos. Déu que és amb nosaltres. I és que com ha dit sor Lucía Caram, «ningú no ens roba el Nadal» ni ens el canvia, perquè «el Nadal es viu al cor».
En un preciós poema, on Miquel Martí i Pol desgrana què és el Nadal, el poeta acaba així: «I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit i, tot torna a ser trist i llunyà i difícil».
Sí, Nadal és acollir l’Infant de Betlem, que l’hem de buscar, com deia el bisbe óscar Romero, «no en les imatges dels nostres pessebres, sinó en els nens desnodrits que han anat a dormir sense sopar».
Sant Nadal als periodistes i lectors de Regió7.
