La neu té poder. La gent té poder. L’economia ho mou tot. I la política també. De manera que els centres on s’acumula molta gent i molts diners, tenen poder. Anem pensant això a Cerdanya mentre veiem la resposta ràpida de Renfe reposant el Trenc Blanc que enllaça Barcelona i l’estació d’esquí de la Molina l’endemà de dir que no la podia mantenir. La Generalitat va exigir a la companyia ferroviària que tornés a posar en marxa el servei de tren semidirecte entre la gran capital i la neu i patapam. El Tren Blanc torna a funcionar. El cerdà humil i silenciós pensa en això assegut a l’andana de l’estació de Puigcerdà. El tren que agafarà poc abans de les set el deixarà a plaça Catalunya a les deu del vespre. Bé, una mica més tard, segur, perquè sempre hi ha imprevistos al trajecte. Tres hores. Quatre comptant la mitja hora prèvia des que ha sortit de casa i la mitja hora posterior des de plaça de Catalunya fins al destí real. Haurà pagat 12 euros. Què hi farem. És així es diu el sofert pirinenc, que en mirar a la dreta veu, allà lluny, el veí d’Enveig, assegut com ell a l’andana de l’estació. El cerdà de l’Alta Cerdanya agafa el tren a dos quarts de vuit per anar a Tolosa. El comboi de l’SNCF el deixarà a la plaça Capitole a les vuit i sis minuts. Això serà així. Clavat. Com sempre. En quaranta-dos minuts haurà passat del cor del Pirineu a la capital del sud de França. En aquest temps, el cerdà del sud tot just haurà passat Ripoll, amb l’aire del Pirineu encara al clatell. Com en seqüències cinematogràfiques paral·leles, a la mateixa hora un veí de Bellver espera assegut a la parada de l’Alsina Graells. El bus que agafa el deixarà a l’estació del Nord de Barcelona dues hores i vint minuts després. Pagant 22,90 euros. Com el de Puigcerdà, el bellverenc mira allà lluny i veu un cerdà de la Guingueta esperant també a la parada. El bus que agafarà el deixarà tres hores després a Vilafranca de Conflent, des d’on podrà continuar fins a Perpinyà amb el mateix bus o amb tren. El bitllet li costa un euro. Si, un euro gràcies al programa ‘Bus a un euro’ que des de fa anys promouen les administracions regionals i locals. Amb tot, els cerdans del sud, resignats amb el sistema de transport públic car i lent que els ha tocat es preparen per commemorar, l’octubre de l’any que ve, el centenari de l’arribada del tren a Puigcerdà. Arribaran els discursos i les fotos. També les comparacions amb els transports del nord i amb el servei ferroviari de fa un segle i quedarà tot dit. I el Tren Blanc mantindrà el seu poder de convocatòria. El poder dels centres de poder.