No calia parlar gaire de la pediatria a l’inici de tot plegat. L’esclat de la pandèmia va desplaçar els pediatres a passar visita a les unitats de covid i als nens, a casa. La transmissió d’infeccions pròpies de la infància va aturar-se i la poca activitat pediàtrica es centrava en els nounats que arribaven al món en aquella nova realitat hospitalària.
De mica en mica es van anar desescalant restriccions i el primer curs escolar de la pandèmia va transcórrer entre mesures preventives però amb aquella tranquil·litat de veure que la capacitat de transmissió vírica dels nens era baixa. A pediatria vam passar un hivern absolutament atípic en què no vam veure ni el nas als virus de les epidèmies que cada hivern ens deixen exhausts a tots: nens, famílies i personal sanitari.
El panorama actual a pediatria és clarament diferent i avui, a les portes d’aquestes festes, sí que cal parlar de nosaltres.
Cal parlar en primer lloc de com està afectant la pandèmia als nostres infants, les escoles i les famílies. Les noves soques són molt més transmissibles també entre els nens, per això els confinaments escolars i el nombre de casos s’han disparat de forma exponencial. Seguim sense veure nens amb formes greus de la infecció i per això molts pares es qüestionen el risc/benefici de vacunar els petits de casa. Caldria un extens article per esvair tots els dubtes en aquest sentit, però no podem deixar d’animar-vos que vacuneu: la vacuna és segura i és pràcticament la única eina que tenim per evitar l’aparició de noves soques de qui sap quines característiques.
Cal parlar de l’efecte rebot que estem vivint aquest hivern. Els canvis en l’ecosistema dels virus i la poca immunitat que els nens van adquirir l’hivern passat ens han passat factura a tots plegats. Els virus de cada hivern, els de tota la vida, han tornat amb molta força i el nombre de nens malalts, ingressats i traslladats a les unitats de cures intensives pediàtriques ha estat impactant. És cabdal per reduir el nombre d’infeccions que els nens no siguin escolaritzats quan estan malalts i sobretot esperar que estiguin totalment asimptomàtics almenys durant 24-48 h abans de tornar a l’aula.
En tercer lloc, malgrat que ja comença a quedar llunyà en el temps, cal parlar encara avui de les seqüeles en salut mental que va deixar el confinament en molts nens grans i adolescents. La soledat, la immersió en el món virtual, el sedentarisme, la por i tantes altres coses en un moment de tanta expansió personal ha deixat una amarga petjada.
Des del nou projecte de pediatria de l’Hospital de Berga treballem amb la millor de les energies per acompanyar-vos en aquesta i en totes les onades que hagin de venir, amb el màxim rigor científic però també amb la proximitat que implica el fet de viure en un entorn tranquil com el nostre.
Per acabar, recordar-vos que, malgrat tots els imprevistos que poden haver sorgit per la pandèmia, no deixeu mai de baixar la mirada a l’alçada dels nens i omplir-vos mútuament d’allò més essencial d’aquestes festes. Salut i bon Nadal!
