Ljouwert (Leeuwarden en neerlandès i Ljouwert en frisó occidental) és la capital de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos, amb prop de vuitanta-set mil habitants –prop de noranta dos mil a la província–, es parla frisó, una llengua amb tres variants.

El 2018 i pel fet que Ljouwert fou escollida com a Capital Europea de la Cultura, l’ONG Afuk, promotora del frisó, va proposar el projecte Terra de Llengües on les comunitats lingüístiques petites i mitjanes d’Europa i la seva cultura n’eren les protagonistes. Al Jardí de les Llengües s’hi s’exposaran les 10 paraules més boniques de cada llengua.

Aprofitant que a Catalunya se celebrava el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana, la Direcció General de Política Lingüística va proposar que fos la ciutadania, a través de Twitter, i per votació popular, qui escollís les 10 paraules que havien de representar el català.

Xiuxiuejar, aixopluc, caliu, tendresa, llibertat, moixaina, amanyagar, enraonar, ginesta, atzavara. Aquestes són les deu paraules més votades, i darrere seu, moltes més.

Algunes d’elles segur que se senten per primer cop a l’escola, a partir de P5, quan les mestres expliquen un conte o quan desenvolupen qualsevol altra activitat d’aprenentatge. Hi ha escoles que porten el nom de Ginesta, i moltes més són les aules. Força de les paraules escollides van vinculades als sentiments que han acaronat nens i nenes des del moment del seu naixement –tendresa, moixaina, amanyagar. Altres es viuen o es diuen quan es comparteixen coses, sentiments, esdeveniments, bons i mals moments –caliu, xiuxiuejar, aixopluc–. I quan aquests nens i nenes abandonen la infantesa començaran a interpretar, sentir, dir, cridar i exigir llibertat.

A l’escola també aprendran la força de les paraules i el misteri que amaguen; enraonaran afegint-ne cada cop més, per expressar, exigir, compartir, preguntar, aprendre, per ser part activa del seu entorn de la seva terra. Paraules que sumaran a les de la seva llengua materna, perquè a les aules d’acollida de les escoles catalanes de primària i de secundària s’han comptabilitzat més de tres-centes llengües parlades pels alumnes, entre elles el castellà, que és dominador.

L’experiència i els resultats demostren que l’escola és el millor lloc per aprendre català i que l’aprenentatge és integrador, com l’atzavara, una de les deu paraules escollides com a més boniques, i que ens alliçona. Prové de l’àrab magrebí as-sabara, que designa el suc de l’àloe, és documentada a casa nostra des del s. XVI, provinent de Mèxic. El nom científic és la forma femenina del grec que significa meravellós, admirable.

L’atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital i mor després de vint-i-cinc anys de vida amb una floració espectacular, amb una tija de fins a deu metres coronada amb grans flors grogues.

Que no ens passi el mateix que a l’atzavara amb el projecte d’escola catalana.