ACatalunya en general i a Manresa en particular hi ha gent que passa gana. Persones que estan soles i famílies que passen gana i, en aquest darrer cas, nens que passen gana. És una situació real i enquistada a la nostra societat fa molts anys, però, arrel de l’última crisi econòmica i, ara, de la pandèmia, la xifra de persones afectades ha crescut de manera molt significativa i segueix creixent de manera sostinguda.

La Fundació del Convent de Santa Clara té els inicis en la plataforma ciutadana de solidaritat de Manresa, nascuda el 2009 per complementar l’administració per cobrir la mancança d’aliments de les primeres persones afectades per la crisi.

El perfil de les persones usuàries de la plataforma i d’altres projectes solidaris de la fundació ha anat canviant; arrel de la crisi de la covid, ara hi ha molts manresans, veïns nostres de tota la vida que mai no s’haurien pensat que passarien per una plataforma d’aliments.

Avui en dia la taxa de pobresa a Catalunya se situa per sobre del 25% en cases amb nens i per sobre del 40% en famílies monoparentals, i l’índex de pobresa severa, al voltant del 10%. Aquest 10% és usuari d’un banc d’aliments de manera regular i la resta de la població en risc de pobresa, entre un 5% i un 10%, ho serà de manera puntal. En un moment o altre un 15% de la població hi passarà, per tant.

A la plataforma d’aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara estem atenent al voltant d’un 10% de la població de Manresa, seguint la línia de les necessitats a la resta de Catalunya i, en algunes comparacions, fins i tot per sota. Més d’un 75% d’aquestes persones les deriven els serveis socials i la resta que atenem per situacions d’emergència les posem en contacte amb serveis socials perquè entrin el més aviat possible en el circuit establert d’atenció. No provoquem un efecte crida per l’atenció que donem.

Amb els que penseu que la plataforma pot provocar un efecte crida sobre la població immigrant voldria compartir unes dades de l’Idescat. Actualment, el percentatge de població immigrant a Catalunya es d’un 14,79%, i a Manresa, d’un 18,84%, que la situa en la posició 108 dels més de 850 municipis de Catalunya. I en la 7 dels 20 municipis amb més de 65.000 habitants. Per darrere tenim molts municipis amb un percentatge de població immigrant més baix, on el cost de la vida es molt més elevat que a Manresa.

Aquestes dades crec que són suficients per dir amb certesa que l’activitat de la fundació per ajudar a les persones en situació de pobresa no provoca un efecte crida per gaudir dels serveis que oferim.

És cert que a la fundació i a Manresa tenim a sor Lucia, amb una veu potent i mediàtica per fer visible aquesta situació de pobresa. Aquesta veu i el seu ressò no provoquen un efecte crida, però si un efecte conscienciació que fa que moltes persones particulars i empreses coneguin el problema de la pobresa alimentària i ens ajudin, a nosaltres i a d’altres entitats com la nostra. Us encoratjo a seguir-ho fent perquè, de veritat, la vostra ajuda és imprescindible per el nostre dia a dia.

Els usuaris i usuàries dels programes de la fundació no provoquen la sensació d’inseguretat, violència i alarma social que viu Manresa. Són persones que viuen una situació de pobresa. No són delinqüents. Estan en aquesta situació perquè han perdut la feina o no han tingut mai l’oportunitat de trobar-ne. L’últim que volen és convertir-se en delinqüents. El que de veritat volen és viure en una situació de normalitat i tenir les seves necessitats mínimes i les de les seves famílies cobertes.