De vegades el calendari ajunta les notícies d’una manera que les torna més significatives. En un mateix dia vam saber que la justícia belga rebutjava l’extradició a Espanya del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, i que el tribunal suprem de Rússia havia ordenat la dissolució de Memorial, una ONG que des de fa tres dècades es dedica a investigar els crims d’Estat de l’era soviètica i a denunciar els abusos de Putin.
Una de calenta i una de freda per al dret a la informació i la llibertat d’expressió.
Els tribunals espanyols, amb el Suprem com a darrera instància, van decidir que algunes lletres dels raps de Valtònyk constituïen sengles delictes d’enaltiment del terrorisme, amenaces i injúries a la corona. Infraccions totes elles que es cometen amb l’emissió oral o escrita de paraules. Per evitar la presó, el raper va fugir a Bèlgica, on sovint fa pinya amb Puigdemont i la seva colla a Waterloo i on els tribunals han decidit que era un cas de llibertat d’expressió, la qual, al seu parer, és tant prevalent que desautoritza la imputació delictiva espanyola.
A Madrid la sentència ha aixecat onades d’indignació, sobre la base que certes coses no poden ser dites, i si es diuen i no passa res, ves a saber on anirem a parar. L’Estat té por que certes paraules li soscavin els fonaments. Senyal que no els considera gaire sòlids. Les institucions fortes de veritat són immunes a les fiblades verbals. En canvi les que reaccionen amb anormal violència demostren poca autoconfiança.
La mateixa poca confiança que mostra l’aparell estatal de Rússia quan es llança sobre una entitat que investiga els crims de l’etapa soviètica. Putin i el seu règim autoritari busquen la legitimació popular amb l’exaltació nacionalista de l’enyor imperial i no toleren que se’ls discuteixi el relat amb el recordatori dels aspectes més sagnants i repulsius.
Por de les paraules. Pells fines i cues de palla. Per què debatre si pots censurar, dissoldre o empresonar?
