Josep Maria Vilardaga (que fou batlle de Berga dues vegades la primera sota la dictadura del general Primo de Rivera i l’altra amb la del general Franco) va escriure a la revista San Jorge de l’aleshores Diputación de Barcelona, una magnífica llegenda sobre el Pedraforca. Poc temps després va ser recollida al seu llibre Leyendas Medievales de Cataluña. La seva versió de la llegenda ve a dir, en síntesi, que després de la batalla de Guadalete (va tenir lloc l’any 711 entre els musulmans i els visigots amb la derrota dels darrers) i l’ocupació de la península Ibèrica pels àrabs-musulmans, que fins i tot varen traspassar el Pirineu sent derrotats a la batalla de Poitiers (per Carles Martell l’any 723), els cristians catalans animats per Otger Catalò i els Nou Barons de la Fama de mica en mica van anar iniciant la reconquesta del seu país i van anar ocupant tot el Pirineu i anaven baixant per les valls que l’envolten.

Vilardaga escriu «cierta noche, los habitantes de cuevas y escondrijos de las inmediaciones de la elevada montaña que baña por el río de Saldes formaba como avanzada de la gran Sierra del Cadí, vieron turbado su descanso por un constante y fuerte ruido de pisadas, de piedras removidas, y de gritos. Al amanecer contemplaron, con asombro y con pavor, que en la cumbre de aquel macizo enorme se levantaba un fuerte castillo rodeado de altas muralles». Segueix explicant que en una nit «el genio del mal» havia construït una fortalesa inexpugnable per impedir que els cristians catalans lluitessin contra els seguidors de Mahoma. Aquesta situació va durar força temps fins que una nit el castell va ser enrunat per l’arcàngel Sant Miquel; d’aquí ve que en sortís una enforcadura i les dues tarteres una pel cantó de Saldes i l’altre de Gósol.

També Vilardaga explica que les bruixes i d’altres forces del mal, no es van voler mai resignar-se de la seva destrucció, sempre van voler reconstruir el castell enderrocat. Per això, cada Cap d’Any per Sant Silvestre, les bruixes ronden la muntanya, saltant de Pollegó a Pollegó, baixant a l’enforcadura i de vegades pels voltants, per a bastir un nou castell, ja que les bruixes mai no s’han donat mai per vençudes. D’altres diuen com Joan Amades al seu Costumari que al cim del Pedraforca es reuneixen la nit de sant Joan totes les bruixes del Berguedà, del Cadí, de les fonts del Llobregat, de la Cerdanya i d’altres paratges propers, fent un gran ball. El mestre boc (el dimoni convertit en gran mascle cabró), salta i balla al mig de les bruixes que per sant Joan, segons Amades, és quan les bruixes del Pedraforca baixen a fer malifetes per la comarca. Tal volta fou per això que, una bruixa molt televisiva a escala de l’estat espanyol i que ara surt a les nits per l’antiga TV de La Vanguardia de Barcelona, feia uns aquelarres monumentals en aquesta data. Per si de cas jo no pujaria pas mai ni per Cap d’Any ni a la nit de sant Joan al Pedraforca.