Homes i dones, fins i tot en qüestions de cors trencats, també som diferents. Però la reputació masculina en surt més malparada.

En llegir cor trencat, hom pot pensar en cors esmicolats per falta d’amors correspostos. I per tant, ja podríem parlar de més esmicolaments femenins.

També podríem pensar que té a veure amb l’expressió «m’han trencat el cor». Que fa referència a cors esmicolats per desamor; però l’expressió s’utilitza per referir-se a tristeses grans on s’hi barregen sovint grans dosis de tendresa. I també té més prevalença en cors femenins.

Però la síndrome del cor trencat és, a més, una malaltia física reconeguda. Va ser descrit per primera vegada al Japó l’any 1990. És una patologia induïda per estrès que es mostra per un bombament del cor. I d’aquí el nom científic: síndrome de Takotsubo, nom d’un vas japonès que té una característica forma bombada.

Les situacions d’estrès importants que poden originar-la, poden ser iguals per a homes que per a dones: rebre una mala notícia, patir un greu disgust com una mort propera o un accident, o fins i tot tenir una forta discussió. Però la manera d’entomar-les, normalment és molt diferent.

Els símptomes són similars als d’un atac de cor: dolor al pit i dificultat per respirar. En la síndrome del cor trencat, el fort estrès causa un alliberament d’hormones d’estrès i aquestes estimulen el sistema nerviós i provoquen un sobtat debilitament temporal i reversible del miocardi.

Tant els pacients homes com dones solen tenir un bon diagnòstic i, en quaranta-vuit hores la millora sol ser prou significativa com per estar pràcticament restablert. Si es produeixen complicacions, el cor trencat pot córrer riscos més irreversibles.

Les diferències importants comencen a partir d’aquí. S’han fet tres estudis significatius d’aquesta síndrome amb un total de 2.416 d’individus amb aquesta patologia.

El noranta per cent eren dones en edat postmenopàusica, entre els seixanta i els setanta-cinc anys. Mala edat que produeix ―especialment durant els mesos de primavera i d’estiu, disfuncions microvasculars importants, augments dels marcadors de l’estrès oxidatiu, majors incidències d’ansietat, de depressió i de trastorns del son. Res que la dona hagi anat a plaça a comprar. Esdevenen del tot alienes al seu control conscient.

En canvi, en el cas dels homes, que només han estat un deu per cent del malalts, es detecta en individus joves. I aquests sí que han anat a plaça. L’aparició d’aquesta síndrome en els homes està associada a l’abús de determinades substàncies com l’alcohol, la marihuana, la cocaïna, les metamfetamines o l’abstinència d’opioides. Podríem dir que es produeixen per descontrol conscient.

Per tant, dones, quan noteu dolor al pit i dificultat respiratòria no penseu que us han trencat el cor sinó que teniu el cor trencat. Perquè l’amor a partir dels seixanta, ja no bombeja igual.

I és que les dones, de tortes o de mortes, sempre malparades: regla, menopausa, cor trencat...