El text que proclamem en aquest segon diumenge després de Nadal, pertany a l’evangeli segons Sant Joan,1,1-18. Globalment considerat, aquest evangeli és una de les obres més profundes del Nou Testament. Va ésser escrit als darrers anys del segle I, en un llenguatge diferent de l’usat en els evangelis sinòptics (Marc, Mateu i Lluc). Planteja un notable índex de dificultat alhora de comprendre’l i d’interpretar-lo.

El relat indicat més amunt constitueix l’anomenat Pròleg, imposant i majestuós, escrit en forma de poema o himne, i on se’ns presenta Jesús com la Paraula eterna de Déu que s’ha fet home i que ha viscut entre els homes, encarnant-se, per a llur salvació. El primer verset ja prefigura el que serà la continuació del Pròleg i també de tot l’evangeli: «Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu».

Després de donar l’origen a totes les coses (cf 1,3), la Paraula de Déu, font de Vida, entra en la història de la Humanitat com a Llum , (cf. 1, 4-5), tenint en compte però que tot seguit l’evangelista Joan ens introdueix Joan Baptista, el precursor de la Paraula de Deu, home reconegut per tot el poble com a home de Déu per conduir tothom a la fe (cf.1, 6-8).

I és també –i sobretot– el moment en què la Llum mateixa ve al món: Jesús. El refús (cf 1, 10-11) que troba de part del món i de part del seu poble, és un tema que es va fent present al llarg d’aquest evangeli, però també ens indica que no tothom refusa creure en Ell!

Als versets 17 i 18, per fi, se’ns explicita que «La llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist» i continua: «A Déu ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat».

Als nostres dies, sobretot en les societats occidentals, continua passant el mateix. El refús al Transcendent és evident. No és aquest el moment de parlar de les causes, que són moltes i variades. Ara només cal recordar que Jesús ens invita sempre a néixer de nou, vigoritzats per la seva Llum i el seu exemple, a mirar amablement i generosa el proïsme i assumir la pròpia biografia i el personal camí de salvació, colze amb colze amb els desheretats de la terra.