La presidenta del Parlament penja el següent fil a Twitter «El Consolat americà m’envia una felicitació com a presidenta del Parlament que inclou un ornament de Nadal. La pengem a l’arbre del Parlament i des del perfil institucional fan un tuit d’agraïment. Fi de la Història.» «És increïble com es poden crear polèmiques delirants sense ni tan sols contrastar la informació per un mínim de rigor professional. Segur que els que difamen dient el que diuen, és que ells ho farien! Estimen les dites populars com ara: ‘cree el ladrón que todos son de su condición’». «Però és més fàcil escampar mentides i insultar abans que verificar, efectivament, hem rebut un obsequi i simplement l’hem agraït. Llegint alguns comentaris per uns moments he pensat que el dia dels Sants Innocents s’havia avançat. Sort que estem en dies de bona voluntat.» Aquest tuit va acompanyat per quatre fotos.

Com es pot veure, la presidenta està dolguda per com l’han tractat per penjar una felicitació. Bé, si és com ella diu, tindria tota la raó, però és realment així?

El primer que sobta és que al perfil institucional és l’única felicitació que hi apareix, ningú més ha felicitat la presidenta del Parlament? Entenc que el fet de penjar-lo a l’arbre i fer-ho públic és perquè volia que se’n parlés.

Anem al tuit original: «Moltes Gràcies @POTUS@WhiteHouse@USConsulateBCN per aquest bonic detall que ja tenim penjat a l’arbre de Nadal del @parlamentcat. Bon Nadal i feliç 2022!», també acompanyat de quatre fotografies. Aquest tuit és repicat en anglès. Immediatament, El Nacional.cat, portaveu oficiós de Junts, feia el següent tuit: «La Casa Blanca ha felicitat els catalans amb una felicitació que ha rebut la presidenta del Parlament.» Tuit que ella repica immediatament en el seu perfil personal.

Anem a les fotos, els dos tenen quatre fotos, tres són les mateixes posades de la mateixa manera i una és diferent. Quina és la diferent?, en el segon tuit a dalt a l’esquerra hi ha la salutació del cònsol amb la seva rúbrica. En el primer tuit en aquest lloc hi havia una cartolina manipulada de manera molt maldestra perquè no es pogués llegir, sobre una altra on es llegia White House.

Aquesta basta manipulació va fer mal pensar més d’un, i van buscar per les xarxes. Van trobar que «l’obsequi» es podia adquirir per internet al preu de 25 dòlars. Si aquí hi afegim que hi havia l’etiquetatge del perfil oficial del president dels EUA i de la Casa Blanca, més la repicada del Nacional.cat, s’endevina la voluntat d’enganyar. La voluntat era fer passar la nadala del cònsol per una de la Casa Blanca. Per què? Vostès mateixos.

Per mi, aquesta «anècdota» serveix per constatar, un cop més, quin és mètode de fer del procés. Enganyar, o si volen, retorçar la veritat fins a la manipulació, i quan són descoberts, fer-se els ofesos i dolguts, alhora, que acusen els altres de fer el que ells fan.

I el més greu de tot és que encara queden catalans que els segueixen. No s’adonen de la constant manipulació?