El papa Francesc estava mirant per enèsima vegada la seva pel·lícula preferida, El festí de Babette, quan li va trucar al mòbil sor Lucía.

Ho sabia sense mirar l’aparell perquè el to assignat era el de Memòries d’Àfrica. El pontífex va aturar el reproductor i, en aquell moment, va recordar fugaçment el moment de la sèrie El jove Papa quan Jude Law escolta el disc que li ha regalat la primera ministra de Groenlàndia i que conté la cançó Senza un perché?

A la sèrie, el Papa l’escolta després de fer una dissertació sobre el fet que el que realment hi ha sota tot aquell gel del país nòrdic és Déu.

Somriu pensant sobre la gran diferència entre la cinematografia i la realitat, perquè si això li digués a sor Lucía estava segur que la resposta interior de la monja seria un argentiníssim «vos sos un boludo?», encara que no se li acudiria mai de la vida, ni en aquesta ni en l’altra, verbalitzar-lo.

El Papa va respondre la trucada amb un «Ave Maria puríssima», que va ser respost per un rutinari «sense pecat va ser concebuda» per passar com una fletxa a «Però venís a Manresa o no venís a Manresa?».

El papa Francesc va sospirar profundament i va iniciar un diàleg cordial en el qual el deure, les prioritats, l’austeritat i el compromís eren vistos des d’òptiques similars encara que amb diferències sobre les dimensions del claustre, que és el món per a la manresana mentre que al Papa –a qualsevol Papa– li toca apamar-lo des de mil i una perspectives diferents.

«Però sant pare, si segur que està veient per enèsima vegada El festí de Babette. En comptes d’això, podria estar mirant la Cova, la Seu i el convent de Santa Clara!». I continua sor Lucía dient: «El festí de Babette és una pel·lícula danesa sobre dues germanes protestants solteres que acullen com a serventa una dona parisenca que anys després tindrà l’ocasió de correspondre a la bondat amb la qual va ser rebuda amb un sopar en el qual es gasta tots els seus diners i posa tot el seu coneixement com a antiga gran xef. Una pel·lícula que desafia els estereotips religiosos i que explora la idea d’una riquesa alternativa que prové de la comunitat i el sacrifici personal» (ho portava escrit i ho va deixar anar tot de cop).

«Interessant dilema cinematrogràfic-teològic», va respondre el Papa, que va assegurar que s’ho rumiaria profundament. Que sàpiga el pontífex que aquí, a Manresa, estem esperant una resposta que no sigui Senza un perché.