«Em considero un animal polític, m’encanta»

Vostè escriu com a lema personal: «Treballa dur, sigues disciplinat, i el teu moment arribarà».

Aquests són els meus referents per al dia a dia. Soc una persona que sempre m’ha agradat estar molt al dia. Autoexigent i molt autodidacta.

Escorcollant en el seu perfil es dedueix que també és una amant de la literatura i que hi té traça quan relata com va descobrir l’escriptora Almudena Grande. Realment la va descobrir a la sorra?

Totalment cert. Érem a la platja i algú es va descuidar el llibre. Durant els dies següents el tornava al mateix lloc, però res... Aquell llibre el vaig acabar llegint de cop i em vaig convertir en una seguidora d’aquesta escriptora que fa poc ens ha deixat. També m’agrada Julia Navarro i Matilde Asensi.

En aquest perfil polifacètic que té, inclou l’escriptura?

M’agrada molt escriure. Des de jove escric diaris personals. Dedicar-m’hi més és una de les assignatures que tinc pendents.

Vostè es declara obertament feminista en les seves xarxes socials.

El feminisme és necessari per a les dones i per als homes. Ha de ser un moviment transversal i, sobretot, no excloent. Defenso el feminisme, tot i que personalment no m’he sentit discriminada pel fet de ser dona. Això no vol dir que amb el temps i amb amplitud de mira ho hagi estat en algun moment, sense ser-ne conscient, que és molt probable. El que sí que és una realitat i una condició inherent en mi és que sempre he tingut molta empenta i res no m’ha fet tirar-me enrere per la meva condició de dona.

Justament el seu sector professional, el de l’enginyeria, ha estat molt masculinitzat. Fins i tot, periòdicament, es fan campanyes per afavorir que hi hagi més dones.

No tinc dades, però cada vegada n’hi ha més. Al principi, quan no em coneixien, m’havia passat que arribava a una empresa i esperaven que hi anés un senyor Guerrero, enginyer, i no una senyora Guerrero, enginyera. El principal problema en l’actualitat és que encara queden molts càrrecs pensats i dissenyats perquè els exerceixin els homes.

Una de les seves especialitats és el planejament urbanístic. Des d’aquesta perspectiva, com s’imagina un municipi ideal per viure-hi.

És complicat definir l’entorn ideal per viure perquè per a cadascú és diferent. Per exemple, jo soc molt cosmopolita i m’agraden les grans avingudes amb edificis alts, però, malgrat les dificultats, m’agrada integrar-hi espais verds. Han de poder conviure el gris de l’asfalt i el verd dels arbres.

A Manresa hi ha hagut una operació urbanística important i que permetrà desbloquejar el projecte de la Fàbrica Nova.

El gir que s’ha fet al projecte per convertir-lo en un àmbit universitari i de recerca tecnològica és molt encertat. El primer projecte, amb l’activitat comercial prevista, actualment no tindria gaire sentit. Sí que hauria mantingut, si és que s’ha tret –no en conec el detall–, la possibilitat d’encabir-hi un hotel. Al seu dia ja ens vam deixar perdre, en favor de Vic, la capitalitat universitària de la Catalunya Central.

Com a dona inquieta i polifacètica, en quina activitat se sent més satisfeta?

És difícil triar una faceta per sobre d’una altra. M’agrada tot el que faig, si no, no ho faria. M’agrada aprendre coses noves, i no només de la feina. Ser directiva d’un club de futbol, activitat que va arribar de forma sobrevinguda, m’ha permès conèixer per dins les entitats i la important tasca que fan.

Activitat professional en l’administració pública i també en l’empresa privada. En què es queda?

Ara per ara el meu objectiu és seguir la meva carrera professional dins de l’administració pública i, concretament, en l’àmbit jurídic. Tot i així no m’agrada descartar res. Sempre dic que si hi ha un projecte nou que em sedueixi, m’hi abocaré, segur. Soc així. A vegades em diuen que soc com un kamikaze.

La incursió en el comerç, amb una botiga especialitzada en futbol, com va anar?

Va ser un projecte familiar, amb la meva parella. L’arribada al món del futbol, al Centre d’Esports Manresa, va ser arran d’aquesta botiga. Del comerç m’agrada el contacte amb la gent, ser capaç d’anticipar-te a les necessitats dels clients i que surtin satisfets de l’establiment. Però també hi ha coses negatives, com la pressió que fan les grans marques sobre els petits comerços. Nosaltres la botiga ens la vam traspassar poc abans que es declarés la pandèmia. Jo, de jove, ja havia compaginat els estudis amb el comerç. Al Sagi hi vaig ser força temps.

El pas per la política, de quatre anys, encara és recuperable?

Em considero un animal polític, m’encanta, però hi ha moments en la vida que te n’has d’apartar, però com deia abans, mai em tanco la porta a nous projectes, tampoc en els polítics. Jo continuo sent militant i crec que ho continuaré sent. El pas per l’Ajuntament va ser positiu i enriquidor.

Anem al futbol. Vostè fa com molts presidents que baixen als vestidors a animar o parlar amb l’equip?

Per norma no ho faig. Previ avís, he entrar tres vegades al vestidor a donar notícies importants. Jo, per respecte, les felicitacions les dono sempre a fora dels vestidors.

Com va ser l’acollida a la federació i entre els directius dels clubs?

Des del primer dia em vaig sentir molt acollida. I he de dir que, avui en dia tinc amics entre els directius de tercera, segona i primera RFEF.

Creu en el futbol com a escola de valors?

Moltíssim, però cal treballar molt, sobretot en la formació d’aquells que han de ser formadors. Crec molt en la part formativa del futbol.

Algun dia hi haurà paritat en nombre d’equips masculins i femenins?

Crec que mai hi haurà igualtat numèrica per una qüestió molt senzilla. Encara hi ha molts pares i mares que no volen que les seves filles facin futbol. Per tant, en l’àmbit educatiu, a les famílies encara hi ha massa estereotips.

Esportivament l’entitat està ben orientada econòmicament...

Anem per molt bon camí. Hi havia una bola considerable, però estem fent les coses bé. Treballem molt per aconseguir patrocinis i l’equilibri. Hi ha una junta que surt al carrer i estableix sinergies amb persones i empreses de la ciutat. Estem generant una bona imatge de cara a la ciutat.

Els 90 minuts d’un partit, se li fan curts? Llargs?

Curts. Sempre m’ha agradat molt el futbol. Crec que del meu fill gran, de 16 anys, m’he perdut molt pocs partits i, ara amb els petits, també intento ser-hi a tots, malgrat sigui més difícil per la logística. Podria estar tot un matí veient partits i em passaria volant.

Les relacions amb l’Ajuntament i altres administracions, com van?

La relació més directa de l’entitat amb l’administració és amb l’Ajuntament i, sincerament, crec que és molt bona, tant amb els polítics com amb els diferents funcionaris de l’àrea d’esports. Amb tots tenim un contacte molt fluid. Hem d’agrair el suport i el seu acompanyament.