De Monterroso al bisbe de Solsona

Guanys. Els cinc grans fabricants de vacunes covid han guanyat fins al setembre 16.000 milions d’euros més que en tot el 2019: dos euros per dosi. Bingo per als que van comprar accions perquè tenien diners per fer-ho; ara en tenen més.

Contagis. Notoris periodistes dediquen articles a demanar perdó per no haver-se contagiat, a diferència de familiars, amics, coneguts i saludats. Mig país ha agafat la baixa, que es pot demanar per internet. Tot són facilitats.

Factura. El president espanyol exhibeix un gràfic per demostrar que la factura de la llum del 2021 ha estat inferior a la del 2018, i la ciutadania es posa a riure per no plorar. Hauria de sortir de la bombolla i veure el país a través de la gent.

Buidor. El president de la Generalitat fa el discurs de final d’any des d’una escola i aconsegueix que comentem el decorat en lloc de fixar-nos en la banalitat del missatge. L’oposició interna està contenta perquè diu alguna cosa d’estudiar què s’ha de fer quan arribi el cop de porta als morros.

Bilingüe. Per coherència federal, si Salvador Illa fa un 25% del seu discurs de Cap d’Any en castellà, Pedro Sánchez hauria d’haver fet un determinat percentatge del seu en català, gallec i eusquera. Oi?

Adjectius. El gran Josep Pla era d’una precisió avara amb els adjectius, a diferència dels polítics, que diuen coses com «hem accelerat la transició energètica a Catalunya en base a un model participatiu, distribuït, democràtic i amb cohesió territorial». (Paraules de Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. No hi ha més nom perquè no cabia a la targeta.)

Bisbe. El nou bisbe de Solsona, fins ara de Menorca, alterna el català i el castellà al seu compte de Facebook, on es presenta com a Francisco tot i que en premsa signa articles com a Francesc (Conesa Ferrer), igual que en el missatge de salutació al nou ramat. Quan arribi ho aclarirà, suposo.