Quan el 2010 es va fer l’enorme passarel·la de la Via Sant Ignasi que millora la circulació de vianants entre les Escodines i el Barri Antic, pels arquitectes d’UTE, Pilar Calderón i Marc Folch, així com Bernuz Fernández, arquitectes SLP, l’historiador Jordi Bonvehí va qualificar l’obra «d’antiestètica, però de gran qualitat». Aleshores es va produir un atac flagrant al patrimoni de la ciutat, davant la passivitat del responsable de projectes urbans, que va permetre que amb les esmentades obres es carreguessin per sempre una part de la muralla històrica de Manresa. Ara som a les portes d’un altre possible nyap, amb el projecte de reforma del carrer Galceran Andreu, on l’autèntica muralla medieval de mossèn Bosch, situada des del carrer Codinella a l’est de la via de Sant Ignasi, dona cohesió al Puigcardener. La importància d’aquest pany de muralla és indiscutible, fins al punt que els tècnics municipals han donat garanties que «no es tocarà». Però, hi ha un risc real, ja que està situada prop del que ha de ser un nou aparcament i algú ja ha insinuat la possibilitat que hi hagi «una afectació mínima». L’historiador Jaume Serra ha plantejat que fer-hi pàrquings implica foradar roques, el que sens dubte, és perillós, costós, car i molest pels veïns de la zona. Tot i la protecció documental, l’equip de govern ha decidit que vagin a terra els edificis dels voltants, tal i com han previst els tècnics.

Ara bé, si es trobessin materials que val la pena posar en valor, com ara restes singulars, potser estaria bé mantenir-les i recopilar-les o, fins i tot, desmuntar-les per posar-les en un altre lloc. Potser caldria escoltar tots els punts de vista possibles per conservar o eliminar elements i sobretot decidir-ho amb consens, concepte que sovint es posa a la boca l’equip de govern. Convindria recordar que la historiadora Raquel Valdenebro en l’article «Els Andreu, prohoms de la ciutat de Manresa», publicat a Dovella el 2017, deixava clara l’existència d’aquesta nissaga manresana dins el casal medieval de la família Andreu, amb Galceran com a cap de família, durant el segle XIV, en què augmentaren considerablement la seva fortuna. L’edifici de l’antiga Creu Roja, als números 6 i 8 del carrer Galceran Andreu és del 1803, però s’hi ha detectat elements arquitectònics que podrien ser anteriors. En un mur de pedra antic s’hi han trobat materials de ceràmica blava de Barcelona i blau català dels segles XVI i XVII, pertanyents a famílies nobiliàries assentades a l’edifici. Cales i sondejos professionals demostren l’existència d’arcs tapiats que s’hauran de datar adequadament, portes amb llindes quadrangulars, així com també profundes reformes arquitectòniques que permeten determinar l’existència d’una tipologia d’elements arquitectònics de la segona meitat del segle XVI i del XVII, amb la possibilitat que en puguin sortir d’anteriors. Si bé, tècnics i arquitectes manifesten la voluntat de tenir en compte la interpretació de l’evolució històrica dels edificis fins a l’actualitat, cal insistir en què mantinguin una visió més global, per tal que la resposta definitiva no sigui l’enderroc de tot un costat del carrer Galceran Andreu en dues fases com han manifestat reiteradament, llevat de la casa Grané, a la cantonada amb la baixada de la Seu, reformada el 1911 per Ignasi Oms i Ponsa, amb tribuna galeria i baranes de forja modernistes, que forma part del catàleg o Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Paisatgístic de Manresa, del 2010.