Fa anys que hi ha empreses especialitzades a posar noms a productes, a partits polítics i a empreses. Es dediquen al naming amb l’objectiu de vendre i generar una bona imatge. Podria ser que fa poc Àngels Chacón, encara líder del PDECat, i alguns seguidors, anessin a una d’aquestes agències i els expliquessin que formaven un nou partit de cara a les properes eleccions municipals, a la primavera de l’any vinent. La conversa devia ser, com a mínim pròpia del Dalí, en els seus millors moments i la comanda podria semblar-se a aquesta: «ens han de pensar un nom que digui que som pujolistes, però no ho som; que som independentistes, però no ho som del tot; que fugim de personalismes, però tots tenim el nostre ego ben posat; que no sembli que som del PDECat, però hi estem lligats de mans i de peus; que no sembli que ens ajuntem quatre grupets de malavinguts, però que aviat ho podríem ser; que no semblem uns arrauxats, però en realitat, la majoria ens hem escindit d’una escissió convergent; que semblem un partit nou, encara que en el fons no hom som tant; que semblem ben assenyats, tot i que sovint qui som i què fem... I l’exposició va continuar i continuar fins que va arribar una exclamació contundent: ‘sobretot, no volem cap nom susceptible de fer riure. Ha de ser seriós i que transmeti que el nou partit no és, ni serà una olla de grills’».

Dit i fet. L’empresa va fer la seva feina i els promotors de la nova formació, com si fos una innocentada, el 28 de desembre, registren el partit Centrem, al Ministeri d’Interior. Arriba el nou any, i aquest dimarts, 4 de gener, el nom ja s’ha difós a través de la majoria de mitjans de comunicació. El Centrem no sembla fer ni fred ni calor, la qual cosa no deixa de ser un bon senyal. Sí que ha propiciat alguns comentaris, propis de la ironia catalana: «molt bé que centrem, però ens falta rematador»; «centrem la foto, però està desenfocada...»; «centrem l’interès, però no ens fan gens de cas». Inevitable.

L’Àngels Chacón i Centrem es presentaran en societat la setmana vinent, el dia 11 de gener. Diuen que aquesta aposta del centredreta català serà la bona i que ja és un èxit que hi hagi una confluència entre Lliga Democràtica, Lliures, Convergents i PDECat. I que no és significatiu que hagin quedat al marge les famílies polítiques de Marta Pascal, Ramon Espadaler o Josep-Ramon Bosch. En els darrers anys, el món postconvergent ha estat una sopa, cada vegada amb més lletres. Els actuals moviments per reagrupar semblen ben intencionats, tot i que serà difícil crear una marca real i potent, que arreli en el període de poc més d’un any. De moment, ja hi ha alcaldes potents del PDECat, com els de Vilafranca, Igualada, Martorell, Figueres o Lloret, que han registrat al nom de Junts. Aparentment comparteixen ideari, però no marca. Veurem com acaba.

Enmig del desgavell del centredreta a la recerca d’una fórmula màgica que els aplegui, ERC i PSC saben que les seves sigles estan consolidades i, si cal, segons com bufin els vents els seus missatges aniran més cap a la dreta o més cap a l’esquerra, per tal que l’electorat els visualitzi com els partits més centrats. Junts per Catalunya fa el mateix a Barcelona, però a fora de la capital li queda molta feina.