Unes quantes mentides, una intensa i extensa campanya, finançada per elements poc coneguts i gens transparents, en mans de persones sense escrúpols, van donar com a resultat un dels moments històrics més negatius per a la vella Gran Bretanya. El Brexit es feu realitat.

I res més pedagògic que fer-ne un seguiment periòdic, però permanent, dels seus resultats. Ho recomano a tots els lectors, sigui per la via de connectar canals britànics, en viu i en directe, o fer-ne un seguiment per altres vies. El resultat és demolidor, en tots i cadascun dels àmbits i sectors de la vida quotidiana.

No hi ha cap sector que no n’hagi sortit profundament perjudicat. Alguns, fins a extrems mai imaginats, posant en perill, fins i tot la seguretat alimentària o la personal, per manca de professionals suficients. I és que, en alguns sectors, la dependència d’elements de fora era superior al setanta o vuitanta per cent.

Resulta interessant escoltar les opinions i reflexions dels britànics al cap de cinc anys del referèndum del 23 de juny del 2016, en el qual 17,4 M van decidir-se pel sí (el 51,9 %) i 16,1 M van votar pel no (48,1%). Un ajustat resultat que va suposar un canvi radical en el present i futur de la considerada segona o tercera potència de la UE.

També és recomanable fer un seguiment dels tràmits del divorci. Ho dic per als qui, a Catalunya, eren capaços de resoldre en quinze dies la separació d’un territori de l’altre, en el cas de tirar endavant la independència. No menys de quatre anys d’intenses i extenses negociacions han fet falta per aclarir i acordar el divorci, de comú acord, entre les dues realitats. I encara ara hi ha greus diferències en la interpretació d’alguns dels acords, i molt especialment de la situació creada a Irlanda del Nord, per culpa del Brexit.

Ningú descarta propers desacords que comportin reaccions immediates de la UE davant la poca seriositat de l’Executiu Britànic. I és que una cosa són els papers, i una altra, la realitat. I no passa dia en què la realitat topi amb conflictes mai imaginats, cosa que incrementa les tensions i els greuges per promeses incomplertes.

Va bé veure en la pell d’altres el que alguns aquí volien vendre com l’entrada en un paradís a la terra. També aquí a Catalunya teníem un bon nombre d’il·luminats capaços d’anar a predicar per pobles i ciutats prometent una vida excepcional si es produïa la per a ells anhelada independència.

Diner de sobres per disposar de les millors infraestructures, equipaments i serveis. Funcionament perfecte de totes les administracions. Situació idíl·lica en el món mundial, sense especificar si a dintre o fora de la Unió Europea. Acceptació de la nova realitat, per part de tots, encara que la majoria no la volgués. I separació de béns i persones, en un pimp-pam, sense cap efecte negatiu per a cap de les parts.

Tot plegat, no gaire lluny de les promeses fetes pels principals valedors del Brexit, la majoria dels quals han fet silenci pel fòrum i no se’ls troba enlloc a l’hora de demanar responsabilitats.

El dany està fet, i ningú diria que la Gran Bretanya estigui en cap paradís terrenal. Prenem-ne nota.