Components humans

La vigília del dia de Reis entrevisten el patge Gregori per Catalunya Ràdio. Hi ha nens i nenes que telefonen i a tots els garanteix que, si han fet bondat, rebran allò que han demanat als Reis. Hi ha qui ha demanat una Nintendo i una tauleta, una disfressa de tortuga Ninja, nines que mengen i fan caca... Les llistes solen ser llargues (posats a demanar, no ve d’un pam) i predominen les noves tecnologies, com bé assenyala el patge, en detriment dels jocs creatius, de taula o per compartir. Dos dels vailets que truquen, quan el bon Gregori els pregunta què han sol·licitat als Reis, responen que no se’n recorden, que ja fa molts dies que van lliurar la carta al patge. Un altre dels petits intervinents radiofònics comenta, decidit i emprenyat, que no ha demanat cap joguina, sinó que tan sols s’acabi la pandèmia, perquè ja està tip de tants confinaments. Aquí el patge Gregori s’afegeix al desig, però no promet res. Tampoc no es compromet quan un nen confessa que ha demanat ser feliç. En la seva resposta, el patge Gregori argumenta que en qüestions de «components humans» els Reis no poder fer-hi res, per més màgics que siguin. Escoltant el programa se m’acut que el dia abans d’una jornada electoral, dia de reflexió, els candidats podrien prendre exemple del patge Gregori i recollir directament les peticions que els faci la gent, i començar a passar comptes a partir de l’endemà mateix de la nit electoral. Sempre hi haurà qui, a l’hora de reclamar, no es recordarà de les peticions que va fer, però la resta, que haurem fet bondat i per tant estarem en el nostre dret de reclamar allò que se’ns ha promès, exigirem el compliment de la paraula donada. I que no s’utilitzin els components humans com a excusa, ni es culpin els reis entre ells i s’estirin les barbes, ja que han de tenir ben present que si ells existeixen és perquè encara queda algú que hi creu, i les creences ve el dia que caduquen. Sobretot si qui acaba gratant-se la butxaca són els pares i qui s’endú la glòria són els Reis.