Portem uns anys de patacades contínues. Al 2014, quan just sortíem de la crisi financera de l’any 2007, després d’un Estatut d’Autonomia «cepillado», vàrem dur a terme la consulta d’independència del 9 de novembre, amb la corresponent repressió posterior. Repressió molt selectiva, per cert; varen creure que l’anhel d’independència era una manipulació de la gent per part d’una minoria dirigent. Teoria que va quedar ridiculitzada amb la celebració del Referèndum d’Independència de l’1 d’octubre del 2017, quan va quedar més que demostrat que és el poble qui marcava la ruta als dirigents. Vàrem viure violència de primera mà de part de policia i cossos militars, que davant la impotència només els quedà això, la violència i l’escarni. Després vingué la repressió, ara ja no selectiva sinó alliçonadora, amb més de 4.000 represaliats. I al 2019 ens arriba la pandèmia, amb nou patiment físic i psicològic que trenca la normalitat de les nostres vides, obligant-nos a l’aïllament social i amb sofriment econòmic per part d’autònoms i treballadors de molts i diversos sectors de l’economia.

I arribem a aquest 2022, amb aquest pes a sobre. Amb el cansament d’un viatge dur a l’esquena. Cansament que a voltes ens xiuxiueja que abandonem. Un cansament que com els cants de les sirenes, ens diu que ens tanquem dins del nostre ego, que ens centrem amb el que ens interessa o convé a títol individual, aïllant-los d’allò que és comú. L’individualisme i la mirada curta és sempre un recurs fàcil davant el desànim i la impotència.

Però no. A tots els que viuen més còmodament en una societat que ha abandonat la lluita. A tots els que des de la seva tribuna, maneguen amb més lleugeresa i facilitat, fent i desfent mentre el poble resta tancat a dins de la seva caverna interior, els dic que NO. Que al 2022, malgrat els pesi, persistirem. Mala sort nois, perquè al 2022 en serem molts –multitud–, que seguirem lluitant contra aquesta pandèmia. De la qual ens en sortirem. A vosaltres, us diem que aquest any ens recuperarem definitivament de les ferides del 2017, i agafarem nova alenada d’aire per seguir empenyent pels anhels que tenim. Encetem un any en què, de nou, el poble tornarà a recordar als dirigents a on vol arribar.

Un any en el que seguirem treballant per un país més just, que ofereixi oportunitats a tothom. Cadascú des del seu entorn, des de cada casa, cada poble, des de cada ciutat, reconstruirem la col·lectivitat. Un any en el que ajudant-nos uns als altres, superarem els obstacles. Amb una intenció clara i una emoció elevada. Perquè no hi ha força més poderosa que la que es té quan es lluita pels valors amb els que es creu.

I seguirem. Sí, seguirem persistint, tossudament alçats.