En una democràcia les eleccions haurien de ser una oportunitat per debatre a fons i de manera oberta i participada els problemes i projectes que tenim plantejats com a col·lectiu assentat en un determinat territori. Les eleccions municipals, per tant, han de servir per assenyalar i sobretot prioritzar objectius de cada poble o ciutat.
En el cas de Berga, i pensant en la llarga precampanya de les eleccions municipals de l’any que ve, no m’estranyaria que tornés a aparèixer un dels temes estrella de cada cita electoral: el museu de la Patum eternament pendent d’ubicació i materialització definitiva. És un error (no el museu, el debat). Perquè és evident que estaria bé que la Patum, patrimoni immaterial de la humanitat..., tingués un espai visitable que li fes justícia i que servís per posar-la en valor al llarg de tot l’any. Ara bé, s’equivoca –crec– qui pensi que un museu de la Patum es convertiria en el gran motor turístic que Berga necessita. A Iruña, per exemple, hi havia un museuet dels Sanfermines privat que va haver de tancar per manca de rendibilitat (de visitants) i es va projectar un gran centre d’interpretació de titularitat municipal que mai s’ha fet realitat i que ha acabat substituït per unes modestes visites guiades sobre el terreny. Tampoc a Venècia hi ha un museu del carnaval ni a Munic un de l’Oktoberfest. De la mateixa manera que ningú va expressament a Florència a veure el museu del calcio storico o a València per visitar el museu faller. Les festes es viuen, no es visiten.
Insisteixo: cal un lloc més digne que l’actual forat a l’Hospital vell per poder veure les figures de la Patum i conèixer una mica millor la història i el funcionament d’aquesta festa, per descomptat. Però no ens enganyem, amb l’exposició més que digne a Sant Francesc hem comprovat que el públic potencial d’una instal·lació com aquesta és la canalla de Berga i algun passavolant que aprofita la seva estada a la ciutat. No sortiran busos de Plaça Catalunya plens de guiris delerosos de veure la guita a curta distància.
Tard o d’hora la maleïda pandèmia s’acabarà i tornarà la Patum tal com és: al carrer i efímera. Segur que hi ha aspectes i qüestions a millorar, però el Corpus Berguedà funciona de sobres i el què cal és gaudir-lo, no parlar-ne i polemitzar-lo tot el sant dia. Tant de bo en aquesta precampanya electoral ningú utilitzi la Patum i la seva potent càrrega emotiva i identitària per distreure el personal i no parlar dels temes i problemes que té realment Berga plantejats i que no són pocs ni menors: els nyaps pendents de solució (Queralt, l’Hotel, la Rasa dels Molins, els Pedregals, l’estació d’autobusos...), l’abandonament del barri vell, l’anacrònic model de mobilitat (interna i externa), la manca d’oferta formativa post secundària o la connexió i integració en l’espai natural i agrícola que l’envolta (el veritable tresor de la ciutat).
