Amb aquest títol tan suggeridor, Teresa Vall Palou ens ofereix una mostra representativa de la seva producció artística de l’any 2021, que abraça des d’olis i acrílics sobre tela o paper, passant per linòleums d’edicions amb poques còpies, de vegades d’exemplar únic, fins a instal·lacions sorprenents i molt interessants amb peces de fusta que juguen amb alfabets asiàtics o amb pantalles i projeccions il·luminades que creen impactes visuals potents i paisatges subtils a partir d’imatges amb materials senzills que generen diàlegs singularment fascinants entre elles. L’exposició, que es pot veure a la seu de la Fundació Vallpalou de Lleida, ha tingut com a comissària la destacada especialista Conxita Oliver. Al text que Conxita Oliver ha escrit per al catàleg de Com un núvol lleuger, hi podem llegir, referint-se a Teresa Vall Palou: «Per a ella, pintar és plasmar les intencions de cada moment, per la qual cosa la seva pintura és feta d’experimentacions i d’intuïcions, producte d’un sostingut equilibri entre raó i passió». Hi reconeixem la força i la inquietud persistents d’aquesta gran artista que, amb esperit inconformista, assaja constantment noves formes d’expressió. Però també hi retrobem llenguatges on ja havia assolit fites brillants. Teresa Vall Palou havia excel·lit en pintures on amb pinzellades vigoroses construeix denses pells de formes indefinides que ens transporten a mons vegetals i territoris líquids i onírics. I a Com un núvol lleuger hi torna a reeixir. També ho fa en obres on els colors llisquen i s’arraïmen sobre fons clars dibuixant-hi universos en moviment, lleugers i essencials. Amb un sentit estètic d’una admirable consistència, Teresa Vall Palou ens captiva amb una bellesa que oscil·la entre la ingravidesa del que sembla aeri i evanescent i la profunditat del que roman reclòs sota textures matèriques. Allunyada en aquesta ocasió de l’emergència dels cossos i els objectes en què s’inspira, esquematitzant-los i interpretant-los, en el seu magnífic treball en raku, aquí Teresa Vall Palou no combat amb la terra i el foc, sinó que es confronta amb la llum i en cerca l’alè. No hi ha, doncs, afany de reproduir l’aparent, sinó que concentra l’energia creativa en el desvetllament de noves plasmacions del que som i sentim. Els linòleums que Teresa Vall Palou inclou a Com un núvol lleuger incideixen des del negre en traços precisos que podem associar a un conjunt de composicions d’oli sobre tela que, en un itinerari confluent, tenen com a protagonistes colors que es projecten en gotes i fluències que ens evoquen còdols, troncs, fulles, pètals... en una arquitectura d’impressions que ressonen dins nostre. Conxita Oliver conclou: «Una intensa trajectòria, honesta i coherent recorreguda sense seguir modes ni corrents, la que ha desenvolupat Teresa Vall Palou en un aïllament voluntari tothora conseqüent amb ella mateixa i seguint els dictats de la seva radical individualitat».
