Quantes vegades a l’anar a ser atesos en qualsevol centre o hospital sanitari diem que som o hem sigut atesos a la Seguretat Social? Segurament massa, i badem!, caldria dir que som atesos en centres de la xarxa pública de Salut. Fem-hi un repàs.

Un conegut periodista, no fa gaire temps, explicava que malgrat els anys transcorreguts des de la mort del dictador Franco, ens quedaven en el nostre registre cultural alguns reflexos del franquisme, de la dictadura, per ser clars i diàfans.

Actualment, la Seguretat Social s’encarrega de gestionar les pensions, les incapacitats laborals temporals, les prestacions familiars i de maternitat o paternitat, i poca cosa més, que ja és un bon feix; a més, el Ministeri que en té les competències és el de Treball.

Les competències en salut són de cadascun dels departaments de Salut de les disset comunitats autonòmiques existents. La dotació econòmica de cada un d’ells va a càrrec dels impostos, amb un pressupost que varia en cada comunitat. Per cert que, per a l’any 2022, al País Basc és d’uns 2.055 euros per persona, un increment del 4% respecte a l’any 2021 i, a Catalunya, uns 1.384 euros per persona, un increment del 6% respecte a l’any 2020 (darrer any de pressupostos aprovats), un 6% que ja se’l menja la inflació. Estem, doncs, com estàvem. Un motiu per badar és el traspàs definitiu de les competències a totes les comunitats autònomes, any 2001, i fet pel Sr. Aznar!

Segurament un dels motius del malentès és el desenvolupament de les «Residencias Sanitarias» des de la dècada dels anys 50 del segle passat, amb noms a l’alçada cultural de l’època com « Generalísimo Francisco Franco, Residencia Príncipes de España o Residencia Álvarez de Castro».

Com que algunes residències es van acabar més tard, els noms van variar a Hospital Universitari i, per exemple Can Ruti, fou anomenat «Hospital Germans Trias i Pujol», en plena època del peix al cove. És coneguda l’anècdota que una persona que va ser traslladada del Germans Trias i Pujol al llavors Hospital General de Manresa, va dir: «Vinc de l’Hospital dels Germans i les Ties d’en Pujol», també reflex d’una època.

Per cert, quan Manresa era ben considerada, de tant en tant es parlava de ser capital d’una nova província, inclús va haver-hi converses per establir una Residència Sanitària a Manresa. Les converses no devien arribar a bon port, no sé si per desídia, manca d’interès o per por de les institucions hospitalàries manresanes, n’eren cinc llavors. Vull badar amb el nom que se li hauria donat: Residència La Llum? Potser massa lligat a Manresa, o Residència el Timbaler del Bruc? Mai ho sabrem.

Me n’he anat de la Seguretat Social a la xarxa d’hospital de referència iniciada per aquesta institució de protecció. Pel que fa a Manresa, fins a l’any 2002, no es va aconseguir un ens sanitari potent, de referència i amb capacitat de permetre un futur assistencial, docent i de recerca de qualitat: la Fundació Althaia. Una realitat consolidada i del territori i orientada al territori.