Ciutadella és l’únic municipi de Menorca on les dones no van dalt del cavall per les festes de Sant Joan. El cavall és el protagonista de totes les festes populars que els pobles de Menorca celebren a l’estiu, des del juny fins al setembre.

Però cavalls i dones tenen problemes. Fa pocs dies es va presentar l’associació Salvem Sant Joan ―de caire apolític, per fer propostes per preservar l’essència, la genuïnitat i l’esperit de la festa. I evitar que només sigui un «entrompada global».

Malauradament, el president de tan salvadora associació, Joan Fedelich, pagès (l’amo, com es diu a Menorca), no té ben assimilats els drets fonamentals de les dones i va dir: «A Sant Joan no volem ni política ni, amb tots els respectes, dones per allà enmig».

Per no quedar tan malament, després va voler suavitzar-ho però encara es va fer més gran relliscada: «... que les dones, sa mare i la seva esposa, ja saben quina feina tenen per Sant Joan. I no hi ha res més a xerrar».

No sols decideix què poden fer sinó també quan poden o no xerrar les menorquines. És a dir: poder diví emanat directament de la divinitat.

Perquè en general, les dones pageses de Menorca, per Sant Joan es veu que sí que saben què han de fer: han de parar compte que les camises dels seus homes o fills o germans siguin ben blanques, planxades i emmidonades; que el vestit i la guindola (o cadira del nostramo), siguin ben nets; que la buldrafa (peça de roba que protegeix i adorna la gropa i les anques del cavall), tingui tots els brodats a lloc; la posada, o la casa que tenen al poble, ha de ser ben neta, amb les parets ben emblanquinades i preparada per a la visita de les amistats els dies de festa; també han de tenir la taula ben parada: pa amb sobrassada, formatge, cuixot, pastissets, pilotes amb tomatigat, coques, confits, carquinyols… i que les ensaïmades siguin molt estufades i la xocolata ben espessa.

Amb aquesta feinada, pobres menorquines, quines ganes han de quedar-los de celebrar cap festa?

Tanmateix, la relació de les dones i els cavalls sempre ha estat complicada. En la tradició occidental, a les dones no els era permès muntar encamellades. Es creia que era perjudicial per a la fertilitat femenina. No entenc perquè no ho era per a la masculina. No serà altre cop, una qüestió d’aquella mala sang masculina de segles i segles? A més, la indumentària només els permetia asseure’s damunt del cavall de manera perpendicular a la marxa del cavall, amb les dues cames al costat esquerre. Vinga, més difícil! Com amb tot. Però afortunadament, també reeixint en tot!

Qui no recorda pel·lícules amb Elionor d’Aquitània, amb Sissí o amb Mary Crawley a Downton Abbey i pensar com s’ho feien aquestes dones per muntar de manera tan complicada?

Les paraules de Joan Fedelich han encès les xarxes i ara ja no hi ha marxa enrere.

I és que les dones són tan dignes de muntar a cavall per les festes de Sant Joan, i quan vulguin, com els homes. I els presidents masclistes, tots dimitits!