L’Ajuntament de la Pobla de Benifassà, situat a pocs quilòmetres de la Sénia (el Montsià), ofereix un habitatge amb lloguer simbòlic a la família que accepti regentar el que era el bar del poble, de propietat municipal. Per a les famílies que es plantegin acceptar aquesta oferta, el consistori posa diverses condicions que s’han de complir: tenir dos fills d’entre tres i onze anys, i que l’establiment obri sis dies a la setmana i complint un mínim horari. L’Ajuntament es reserva el dret a utilitzar-lo com a sala polivalent quan sigui necessari.

El propietari d’una casa del segle XVIII de Tartareu (la Noguera) ven la seva casa a un preu simbòlic de 300 euros. Li cal una restauració integral, no té serveis però al carrer on està n’hi arriben.

A Ossera, al Prepririneu, s’ofereix una casa amb jardí per realitzar masoveria urbana en un poble tranquil. Disposa d’era, hort, pou, terrenys i espai per a fer-hi un taller.

Són algunes de les últimes ofertes que s’han difós a través de la plataforma Repoblem (actives, per si els interessa). Una iniciativa posada en marxa per un anoienc, Ton Lloret, veí d’Argençola, que el 26 d’agost del 2020 va obrir un compte a Twitter i hi va llançar el primer missatge per apropar les ofertes del món rural a les persones que s’hi volien traslladar. Actualment, @Repoblem ja té més de 33.000 seguidors. L’esclat de la pandèmia de la covid-19 i el confinament que se’n va derivar va posar de manifest l’interès de moltes persones que residien en àrees urbanes de traslladar-se a zones rurals per iniciar un nou projecte de vida. Algunes d’elles són les que ha mogut aquesta iniciativa des de la xarxa social, i fins i tot s’ha editat un llibre que recull diverses de les històries que n’han sorgit. En una de les presentacions que se n’ha fet, i de la que aquest diari se’n va fer ressò, Lloret deia que la iniciativa que ell va posar en marxa tot just fa un any i mig té la funció de «connectar persones amb pobles». Un vincle que va més enllà de la decisió unilateral d’un canvi de vida. Va en la relació bidireccional d’obrir-se un nou camí tornant la vida als territoris. I, en aquesta línia, remarcava que «en un micropoble no es pot descartar res, només hi falta la gent que vulgui tirar endavant les coses». Certament, el món modern que ha empès al despoblament és el mateix que ara obre finestres d’oportunitats per al repoblament. El despoblament ha estat una de les xacres de les últimes dècades, que ha aprofundit el desequilibri territorial. Ara, d’un vent en contra (la pandèmia) se’n deriva un corrent favorable per revertir aquell dany. Confiem que la dinàmica no perdi empenta.