Aquests dies hem assistit a una altra prova que els que diuen que volen canviar el sistema productiu perquè tinguem un futur es tornen a vendre als lobbies econòmics en aquest cas el de la carn. El problema no és simplement que les empreses menteixin amb freqüència utilitzant la retòrica mediambiental per «maquillar» la seva imatge, en allò que es coneix com a greenwashing. És molt més profund que això. Quan corrompen la política i la democràcia fent que aquests polítics reneguin dels seus propis programes polítics fins i tot renegant dels consells de Nacions Unides i la UE. Perquè per desgràcia el corrupte sistema capitalista no pot deixar de créixer a qualsevol cost.

La recerca cega de beneficis condueix al desastre, però tot i això el sistema continuarà olorant oportunitats d’expansió, indiferent a l’experiència passada i conseqüències futures. Com a resultat, fins i tot les mesures que podrien alleujar la crisi mediambiental es converteixen immediatament en armes contra l’adversari polític fins i tot dintre d’una coalició de Govern com el del regne d’Espanya.

Hem vist aquests dies amb les declaracions de certs líders que es diuen socialistes en resposta a l’entrevista (al diari britànic The Guardian) feta al ministre Garzón ( transformada i distorsionada en una gegantina bola molt nociva per danyar Garzón) amb el fet de les macrogranges i la ramaderia extensiva. Destacats socialistes, que diuen s’han sentit ofesos per les veritats com a punys del ministre de Consum, confirmen la banalitat de les seves posicions i l’estretor de la seva perspectiva: el castellanomanxec García Page, sembla no haver-se assabentat que el seu propi govern autonòmic ha decretat una moratòria per a les granges porcines a la seva regió. Des de l’Aragó, el suposat socialista i sí negacionista del canvi climàtic i president autonòmic Lamban arriba a renegar del seu propi programa respecte a les macrogranges per demanar la substitució immediata del ministre de consum Garzón per unes declaracions a les quals bona part del seu govern a l’Aragó dona suport. Perquè la ramaderia intensiva és perjudicial per al medi ambient per multitud de motius que es porten patint i denunciant fa un munt d’anys i que, a més és molt més saludable per al medi ambient i el benestar de la ramaderia el mètode extensiu. Aquesta polèmica ha estat denunciada per les organitzacions civils (ecologistes, plataformes populars, etc.) davant del silenci d’una bona part dels partits polítics, les administracions i molts mitjans de comunicació.

És un debat sobre un model agrari embogit per una productivitat obsessiva de patent industrialista, que enverina la natura, els nostres camps i aigües amb una agricultura i una ramaderia intensives, tòxiques i insalubres des de fa massa anys. Un sistema insostenible que pretenen sostenir polítics corruptes i antiecològics, un empresariat cobdiciós i uns sindicats agraris cada vegada més plens de cacics enemics del camp i de la seva vida que deixen la que anomenen l’Espanya buida cada vegada més buida.

Una gran part del Govern de Pedro Sánchez com en l’esperpèntic cas del «chuletón» desautoritza el ministre de consum Garzón i sotmet la seva pretesa sensibilitat ecològica als grans interessos econòmics, que porta aparellat actuar sempre a curt termini, sense atendre un futur que, globalment, es perfila catastròfic. Per això es consenten aquestes granges massives i intensives sabent que les seves exigències en recursos i la contaminació que produeixen van contra els ecosistemes i en especial els aqüífers en gran manera sobreexplotats i enverinats pels nitrats d’origen ramader; i que es mostrin incapaç de reconèixer que l’agroindústria i les economies d’escala al camp expulsen directament i feroçment el poble i la seva gent del medi rural.